Diuen que el silenci absolut no existeix, que per molt silenci que hi hagi al voltant nostre sempre hi ha algun petit so, soroll... i sense anar més lluny, el batec del propi cor... si se sap escoltar. Però normalment atribuïm el silenci al fet de no parlar i a l’absència de soroll, cosa força difícil avui dia, ja que arreu hi ha decibels que envaeixen l’espai, i molts de gens agradables. Quant al fet de no parlar, podríem dir que la xerrameca de les xarxes és soroll? Diria que sí, i sovint força insuportable.

El silenci pot significar també una pausa que permet prendre el temps necessari per a reflexionar una resposta, una explicació o qualsevol altra expressió verbal. Potser, si féssim més silencis abans de parlar, ens estalviaríem algun maldecap. En tot cas, en el món en el qual vivim, el silenci representa una pausa, que ens permet prendre alè per reflexionar abans de parlar i per descansar del soroll que ens atabala. Estem rodejats de sorolls, al carrer i dins de casa. Deixant de banda la tele molt habitual, hi ha altres sorolls que passen desapercebuts, com el d’alguns electrodomèstics. Potser ara no passa tant perquè els electrodomèstics són més silenciosos, però no fa pas molt de temps, passava que estaves a la cuina i de cop i volta es produïa un silenci: la nevera feia una pausa en el seu funcionament, i t’adonaves que fins llavors hi havia hagut un soroll del qual no n’eres conscient. Un soroll poc potent, però continuat. Només quan para t’adones que hi era.

I això ens passa amb molts altres sorolls. Hi estem tan acostumats que només ens adonem que hi havia un soroll quan aquest para i es fa un silenci. També passa que a vegades el silenci ens angoixa i necessitem algun soroll que ens acompanyi... Per això, quan anem a la natura i gaudim del silenci, no és tal silenci. Hi ha els ocells que canten, els vegetals que es mouen amb l’aire, els animalons que s’esmunyen, l’aigua que corre... però en diem silenci, perquè és harmoniós i difereix en gran manera dels sorolls que omplen les ciutats: cotxes, màquines, comerços amb música, xivarri divers i variat... Una cosa que fa molt de soroll és la propaganda, sigui la comercial, la política, la institucional o l’autopropaganda personal. Tothom crida el seu producte i creu que com més crida millor li anirà.

I hi ha una dita que fa: El bé no fa soroll, el soroll no fa bé.