Aquest diumenge 30 de maig hauríem d’haver celebrat les eleccions a la Generalitat, però el poder judicial i/o legislatiu espanyol ens va obligar a celebrar-les el 14F. Sembla clar que hauria estat una jornada molt més normal i participativa, per la situació actual de la pandèmia, tal com el govern havia pronosticat. Però això, no era pas el que buscaven els jutjats.

La raó real, com totes sabem, era evitar un govern independentista. Ves per on, en la mateixa setmana que hauríem votat, s’ha constituït amb un 52% favorable i un executiu plenament fixat en la independència com a objectiu. Podia haver estat molt abans, però ja ens comencem a conèixer, tots plegats.

Aquesta mateixa setmana, es compleix l’equador de la legislatura municipal. Dos anys de les passades, i a dos anys de les properes. També amb un govern republicà i progressista, i un plenari independentista, en teoria permeteu-me que no confiï del tot en alguns a qui els costa posicionar-se quan no hi ha eleccions a prop. Versionant Laporta, m’atreviria a dir que n’hi ha que diuen que ho són, però no ho són.

En l’àmbit municipal, esperem dos anys més «normals», sense alarmes climatològiques ni de virus pandèmics, en els quals poder lluitar plenament per la Figueres social, la del treball i les oportunitats. No ens podem permetre, simplement, tornar a com estàvem abans de la Covid: ens cal anar molt més enllà. La ciutat necessitava urgentment una sacsejada dels fonaments, després de tants (massa!) anys convergents (tot i que ara volen vendre responsabilitat).

Com a partit, com a secció local, tenir en Pere i l’Agnès governant als dos ens polítics extrems el més proper i el país, amb les idees clares i fermes, ens dona més força per continuar treballant i continuar creient en el futur.

No era fàcil. Fa uns anys, molts dubtaven d’aquesta possibilitat. Però arribats a aquesta estació, el tren d’Esquerra Republicana continua. Seguim picant pedra i creixent, fins a la llibertat nacional, fins a la justícia social i fins on calgui, per ser i fer-vos feliços.

Per acabar també amb política, aquesta setmana s’ha fet pública l’oposició del Tribunal Suprem als indults dels presos i preses polítiques. Malauradament, no és notícia. En cap cas esperàvem del poder judicial un posicionament diferent; com sempre, segueixen simplement les instruccions del legislatiu o pseudolegislatiu.

Però això, de cap manera no ens aturarà. Pas a pas, sempre endavant tot i els entrebancs, arribarem on hem d’arribar!