És a dir, la Ponència d’Energies Renovables (PER) de la Generalitat. Una comissió interdepartamental que en aquest cas, a diferència del Procicat, sí que sabem quants membres són, qui són, on es reuneixen i amb quins criteris decideixen (a hores d’ara encara estem a l’espera que algun periodista d’investigació, ens il·lumini sobre el secretisme que envolta el famós Procicat). A la PER, se la critica per totes bandes, a totes hores i que entre l’espasa dels grups conservacionistes, la paret de l’emergència climàtica i la pressió d’alguns grups polítics, sí que s’atreveixen a fer-li crítica frontal, tenint un paper cada vegada més testimonial en relació amb la gran responsabilitat que hauria de tenir per desllorigar la implantació de projectes solars i eòlics a casa nostra, atès el nivell de retard que portem, envers la resta de l’Estat i Europa, ja que estem a la cua.
Contrasta l’alarma amb la PER, quan dels 442 projectes presentats, només s’han avaluat 210 i d’aquests només han passat la primera fase d’avaluació un 31%, o sigui en total 66, que encara han de passar per una segona fase, que amb el nou Govern encara es pretén més exigent! Quants en quedaran?
La PER està formada per 13 membres: 8 de Territori i Sostenibilitat (5 per Medi Ambient, 1 per Canvi Climàtic i 2 per Urbanisme i Paisatge), 3 per Energia, 1 per Cultura i 1 per Agricultura. Amb el nou Govern, es vol afegir també un representant municipalista. Els criteris d’avaluació ambiental que utilitzen –que haurien de ser transversals en relació amb les valoracions socials, econòmiques i ecològiques que es puguin plantejar, i a una avaluació de cost-benefici atesa la situació d’emergència climàtica en la qual estem– queden reduïts repetidament, tant per aprovar com per descartar un projecte, al flanc conservacionista i paisatgista, i en algun cas a l’agrícola. És sorprenent, perquè el concepte avaluació ambiental té més aspectes i arestes. Ja que estem en un context d’emergència climàtica, només hi ha un membre de l’àrea de canvi climàtic, i s’insisteix a preservar corredors biològics, protegir l’àliga cuabarrada, fauna amenaçada, paisatge, patrimoni natural, biodiversitat, pas migratori d’aus, etc. És realment sorprenent com tot el flanc argumental és conservacionista, com si el gruix del grup d’experts fossin analfabets ambientals o estiguessin absents en relació amb els beneficis de l’energia renovable, reducció d’emissions de CO2, millorar la salut ambiental, disminuir la petjada ecològica, malalties i morts prematures per contaminació, disminució d’al·lèrgies, la disminució de temperatures, etc.
