No sabria dir-vos la primera vegada que vaig sentir L’Empordà de Sopa de Cabra. Imagino que devia coincidir amb una trucada de Salvador Escribà, ànima de Salseta Discos, per anunciar-me que havien fet una gran descoberta. Un missatge escoltat mil i una vegades sobre altres intèrprets però que, en aquella ocasió, anava de veres com demostraria el pas del temps.
La cançó és un còctel perfecte que combina el so de Bruce Springsteen i el personatge d’en Siset de L’Estaca, de Lluís Llach. Una recepta escrita per Jaume Rufí i musicada de Josep Thió uns anys abans que servís de targeta de presentació dels gironins i, sobretot, d’esclatar en l’àlbum en directe Ben endins, fruit de dues memorables nits al Zeleste de Barcelona ara fa trenta anys i que rememora la seva nova gira El retrat d’una generació.
I és que L’Empordà, a més de ser una d’aquelles cançons que triem quan toca aixecar l’ànim, s’ha acabat convertint en un himne. La ciutat sueca de Göteborg ha estat l’últim testimoni d’aquesta popularitat transgeneracional durant l’espontània celebració de la primera Champions League de FC Barcelona femení. La imatge de les jugadores Aitana Bonmatí i Laia Codina saltant i cantant «Entre Blanes i Cadaqués...» ha fet la volta al món. Poc després, en un gest d’agraïment, el grup convidava les campiones a assistir a un dels seus concerts i una d’elles descobria, en una entrevista radiofònica, que les autèntiques fans dels de Gerard Quintana eren «les seves mares».
La música Sopa de Cabra ha estat inspiradora i va contribuir a la normalització del rock en català. Un paper que també podria tenir l’èxit les jugadores del Barça pel futbol femení. Ara bé, permeteu-me que ho dubti després de veure com els encarregats de recollir el seu premi com a millor equip de 2020 a la Nit de l’Esport eren només homes. Alguna cosa encara no sona prou bé.
