Aquests últims mesos estem vivint una allau de projectes de centrals fotovoltaiques i eòliques que apareixen, com bolets, arreu del país, a conseqüència de l’aprovació del Decret Llei 16/2019 de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables, que elimina barreres administratives per a la implantació d’energies renovables, i que es va aprovar sense comptar amb el territori i amb l’oposició de les entitats i grups ecologistes.

Aquell dia, al Parlament de Catalunya, la CUP va ser l’única formació que va votar en contra del Decret Llei, el qual va obtenir un ampli suport dels altres partits. Vam votar en contra perquè creiem que l’aplicació del decret sense un Pla d’Implementació Territorial posa en perill el model socioeconòmic i el patrimoni natural, paisatgístic i cultural de les zones rurals afectades, i perquè no podem permetre que la implantació de les renovables estigui en mans dels oligopolis que, precisament, són els que més han contribuït a l’actual situació d’emergència climàtica.

Les grans empreses energètiques s’aprofiten que el sòl rústic és més barat que l’industrial i estan impulsant un model especulatiu i depredador d’espais agraris i rústics, quan precisament, aquestes zones són les que més s’haurien de preservar pels seus valors paisatgístics i mediambientals.

Des d’alguns sectors perversos s’ha intentat focalitzar el debat en «renovables sí o renovables no», acusant, aquelles persones que estem en contra d’aquests projectes, de no voler la transició energètica, quan aquest no és el debat.

La implantació de les renovables ha de tirar endavant, costi el que costi, però amb la implicació de la gent del territori i mitjançant el finançament de les administracions i entitats locals, sense procediments opacs que comprometin el futur del territori i causin danys irreversibles a la biodiversitat. Cal democratitzar l’energia i apostar per un model de producció descentralitzat, on cada ciutat, poble o comarca produeixi la seva pròpia energia, amb la finalitat d’aproximar la producció als centres de consum i evitar pèrdues innecessàries. Cal aprofitar el sòl industrial per ubicar-hi les centrals eòliques i fotovoltaiques per abastir les grans ciutats de l’àrea metropolitana, sense destrossar el paisatge de les altres comarques.

És de sentit comú lluitar per la derogació del decret i per una moratòria retroactiva de tots els macroprojectes fins que s’aprovi un Pla d’Implementació Territorial coherent i treballat amb la gent del territori, per aconseguir, entre totes, un model de transició energètica exemplar i a l’altura de la situació.