La hiperconnexió comença a no estar de moda. Sembla difícil de creure quan és fàcil veure joves, grans o de mitjana edat concentrats en el mòbil, sigui en la pantalla o parlant-hi a l'aparell fent algun missatge de veu; les modalitats han anat creixent, i multiplicant-se en aquest darrer any per causa de la pandèmia; el que va ser una solució, mostra símptomes d'esgotament en certs sectors de la societat.

A més, fa la sensació que és de manera natural. Dinars, sopars encara no, en què es treuen els mòbils de taula, sortides de desconnexió digital o altres fórmules que no deixen de ser les coses normals que es feien fins no fa massa. Les xarxes socials, sobretot, ens succionen moltes hores al dia, els experts diuen que una mitjana de quatre, i aquesta aturada voluntària permet a molts adonar-se que, mira per on, els fa guanyar temps i concentració en el que fan.

Un alt percentatge dels usuaris d'aquestes xarxes, les utilitzen per fer el tafaner; una sana tradició d'aquest país que no decau, sinó que es transforma i es modernitza; l'única diferència és que l'abast és global, malgrat que a voltes puguem pensar-nos que té un abast molt local, més encara, estrictament personal. Un altre percentatge es concentra en presentar batalla pel que sigui; batalles més o menys efímeres.

Tot això comença a perdre atractiu, fins i tot en els més joves; els més grans mantenen força la fidelitat a «una estoneta cada dia per veure què passa al món». A tot això li han posat un nom, i per si pensàvem que no era seriós, també un acrònim: JOMO (l'alegria de desconnectar-se). Aquest acrònim es contraposa a FOMO (por a perdre't alguna cosa) que han fomentat les mateixes xarxes a manera de reclam per a nous usuaris.

Sembla oportú recordar allò de «volta el món i torna al born»; en resum, que sembla que avancem molt per recular algunes passes i recuperar coses tan simples com la tranquil·litat i el dret a estar offline, és a dir, desconnectat del món. Ves!