La fibromiàlgia, la fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple són les malalties que formen la síndrome de sensibilització central. Tenen en comú que són més freqüents en dones, que no es coneix ben bé la seva causa, que provoquen una pèrdua de la qualitat de vida de les persones afectades i que només tenen tractament simptomàtic.

La fibromiàlgia és la més coneguda de les tres i està caracteritzada per un dolor crònic a tot el cos, amb episodis d'exacerbacions, que poden deixar la persona afectada incapacitada. El dolor és osteomuscular i se sol desencadenar si premem en uns llocs determinats del cos. Sol associar-se a cansament, trastorns del son i de l'estat d'ànim, amb símptomes digestius i amb mal de cap. Sol minvar la qualitat de vida i provoca un gran impacte personal, familiar, laboral i social. Encara no se sap quina és la causa ni quins són els factors que influeixen en el seu desenvolupament. El tractament es basa a informar bé a qui la pateix i a l'associació de diferents tipus de fàrmacs (analgèsics, antidepressius, medicaments per a l'insomni i relaxants musculars, si cal), exercici físic, mesures de relaxació i suport psicològic segons cada cas.

La fatiga crònica o encefalomielitis miàlgica és menys coneguda i menys freqüent. La persona que la pateix té una fatiga persistent i invalidant provocada per mínims esforços. El descans i el son no són reparadors i les seves repercussions sobre el cos i la ment són molt importants. S'associa a dolor muscular, falta de concentració i/o pèrdua de memòria. La fatiga, de més de sis mesos de durada, també s'associa a dolor muscular i articular, debilitat muscular, dificultat de concentració i pèrdua de memòria, mal de cap, formigueig (sobretot a les mans), mal de coll, dolor als ganglis limfàtics, alteracions digestives, del son i de l'estat d'ànim. L'objectiu d'aquest tractament és millorar la qualitat de vida i utilitza mesures molt similars a les de la fibromiàlgia per aconseguir-ho.

La tercera malaltia és la hipersensibilitat química múltiple o síndrome d'intolerància química múltiple. És la menys freqüent i menys coneguda de totes. Està relacionada amb l'exposició a ambientadors, desinfectants, colònies i perfums, suavitzants i altres productes que es troben a la vida diària. Sembla que es dona per una interacció entre un o més factors fisiològics i psicològics i que és més freqüent en persones que reaccionen més a impactes ambientals externs. Les persones afectades solen patir d'ofec, irritació de la pell, les mucoses i les vies respiratòries, mal de cap, confusió mental, nàusees i diarrea, dolor osteomuscular, fatiga extrema i malestar general. Malgrat millorar la ventilació domiciliària, evitar la humitat ambiental, no exposar-se als agents que la provoquen i consumir aliments ecològics, pot persistir com un procés crònic i provocar una disminució de la qualitat de vida del pacient, que viu aïllat, incapacitat per treballar, amb pèrdua de la capacitat de gaudir de l'oci i unes despeses econòmiques considerables en l'adequació ambiental.

Aquest grup de malalties poc conegudes poden ser poc compreses, infravalorades i, fins i tot, menystingudes, cosa que empitjora encara més la qualitat de vida de les persones que les pateixen.