Fa cosa d'un any que el músic figuerenc Joanjo Bosk va decidir reprendre el camí del rock dur, deixant de banda la seva etapa de cantautor en solitari. Això em permet -amb un xic de tristor- fer aquest escrit per homenatjar l'activisme social de moltes de les seves cançons durant tota una dècada. El seu talent vocal només admet elogis i hipèrboles; per a mi va ser la descoberta d'una nova gràcia artística empordanesa en baixar de la comarca de mala petja per viure a la plana. En Joan Josep Bosch inicià aquesta aventura el 2007 (amb el disc Después de todo); posteriorment tinc anotats, i escoltats, quatre títols més: En el temple del vent (2009), Cançó per Elna (2012), Figueres-Gernika (2014), Camí d'aigua (2017).

Al primer treball, amb epígraf de ressonància maragalliana, va fer adaptacions de poemes d'autors empordanesos: Carme Guasch, Quima Jaume, Maria A. Anglada, Josep Pla, Montserrat Vayreda, Josep Palau i Fabre (emporità dilecte). Són textos farcits d'elements de la natura, que a voltes prenen una tonalitat fosca, pertorbadora («Aquesta nit escolto el vent / on xiula el crit de tots els homes / que ja han mudat la pell d'infant / i ara no poden riure en somnis», «No serem més la mar / on tots els vents campegen») que enllacen amb fragments lírics del darrer àlbum, que respiren una preocupació per la degradació del paisatge empordanès («Ai! geneta que perds el fil entre roques i boscos bruts», «La muntanya [l'Albera] que em roba el cor / duu un ganivet al coll», «Sort que canten els ocells»).

Cançó per Elna és un emotiu record a la figura d'Elisabeth Eidenbenz, precursora de la Maternitat d'Elna, així com als refugiats republicans del 1939 («Vaig trobar la vida a les platges d'Argelers / Elna, franca i suïssa / L'altra cara de l'infern / Vaig perdre la vida a les platges d'Argelès».), que varen patir un drama humanitari de fam i penúries de tota mena («Quan la fam fa sortir el llop fora del bosc / Quan no queden ni formigues al rebost»). A Meva no la llengua morta (amb lletra de Joan-Lluís Lluís) sentim un clam desesperat per la possible defunció del català; «Llengua que rega la terra morta ja / terra buidons de sequera terra sorra / llengua morta terra eixorca meva no / llengua que llepa la sava morta ja».

Els temes de Figueres-Gernika són particularment colpidors (Sol, Bombes de mà, Era dia de mercat, Divuit cops bombardejada, La campaneta, Agure Zaharra-L'Estaca). Era dia de mercat («els infants jugaven a guerra quan de sobte del cel queia un xàfec de foc») és un text de Palau i Fabre que en Joanjo es limita a recitar. El disc contenia tres articles d'historiadors, un d'ells l'Enric Pujol -autor el 2019 del llibre Figueres, la Gernika catalana-, que ajudaven a emmarcar el rerefons de les lletres. El 2020 va fer una adaptació del tema The Partisan, popularitzat per Leonard Cohen. El maquis reconverteix el relat d'un soldat partisà francès durant la Segona Guerra Mundial en el d'un guerriller espanyol antifeixista durant el franquisme: «Fuimos tres esta mañana / pero yo solo esta noche [...] El viento sopla a través de las tumbas / la libertad llegará pronto / y volveremos de las sombras».

Tant de bo que la tornada de Joanjo Bosk als seus orígens rockers aporti composicions reivindicatives com las del seu primer disc amb el grup Zulo (Agorafòbia,1997). Malgrat el que cantava el profeta Dylan, els temps no estan canviant prou en el nostrat Bluecat country, per això és més que oportú reinventar peces com Lo que nos cuesta morir («dinero llama dinero, / y él no entiende de sentimientos, / y menos los carroñeros, / que negocian con los muertos»), Desobedecer («¿Quién te impone su moral, su arma y su bandera?»), Carcelera («A la gente nos podréis condenar / pero nunca encerraréis la desigualdad social»), La fàbrica («No deixis que amb la teva esquena / paràsits es vagin fent rics») o Tierra devastada («Occidente, la vergüenza del desastre del hambre y la guerra»).