Quan escric (dijous) encara no han començat les Fires i Festes de la Santa Creu a Figueres, i quan surti publicat l'article al Setmanari de l'Alt Empordà, ja s'hauran acabat. Unes Fires i Festes breus, però molt millor que les de l'any passat que, per raó de la pandèmia, es van suspendre del tot.
Aquest any, tot i la pluja que s'anunciava i que sempre està present en aquests dies primaverals, hi havia prou actes previstos, molts d'ells a sopluig, per aparcar per uns dies la feina i celebrar la festa major de la ciutat.
La parròquia de Sant Pere està, aquests dies, ambientada amb una exposició De Sant Pere de Rodes a Sant Pere de Figueres: els monjos fundadors, de la pintora Begoña Ramos.
L'altra exposició, que ja fa setmanes que està oberta, i que es clausura aquests dies és la del Museu de l'Empordà sobre les obres del timpà i la reixa que va fer en Ramon Pujolboira, a la mateixa parròquia.
Potser la millor notícia d'aquests dies sigui que, segons informacions de la Fundació Salut Empordà, ja només queden 31 malalts de Covid-19 a l'Hospital de Figueres. Dels més de mil casos atesos en aquests tretze mesos, i amb més de cent morts, es comença a albirar un respir; les vacunes i el seguiment generalitzat de la normativa sanitària (mascareta, mans, distància), ens fan veure un camí de sortida del túnel. Encara queda molt per a fer en l'àmbit sanitari, i més encara en l'aspecte social, econòmic i psicològic.
Entre les propostes que han variat per raó de la pandèmia, i que ja l'any passat va tenir un èxit meritori, és el Concurs de Creus de Maig en modalitat virtual. La inquietud de la Fundació Clerch i Nicolau i del mateix Ajuntament fa possible un dels pocs actes que recorda el rol i la figura de la Creu en les celebracions de la Festa de Figueres.
La festa litúrgica de l'Exaltació de la Santa Creu ens recorda, segons la tradició, que l'any 333 va ser trobada a Jerusalem la relíquia de la Creu de Jesús. L'emperador Constantí i la seva muller, Helena, van fer construir a Jerusalem, en aquell moment, les basíliques del Calvari i del Sant Sepulcre. Cal recordar que la comunitat ortodoxa romanesa, que s'aplega a Pont de Molins, està dedicada, precisament, a Sant Constantí i Santa Helena.
Celebrar l'Exaltació de la Santa Creu en temps de Pasqua de Resurrecció, és significar que la creu no sols és signe de suplici, sinó, i sobretot, signe de Pasqua, de resurrecció, de camí necessari per arribar a la vida nova.
Totes les mares en fan l'experiència, quan passen pel dolor del part per arribar a la vida nova del fill o filla que neix de les seves entranyes.
És l'any 1302 quan es funda a l'església parroquial de Sant Pere el primer «benefici» sota l'advocació de la Santa Creu. Sempre han estat lligades aquestes festes amb les advocacions cristianes, de manera que encara que ara se celebra la festa litúrgica de la Invenció de la Santa Creu el 14 de setembre, a Figueres es conserva la celebració del 3 de maig.
Un segle més tard, el 1419, és quan el rei Alfons V, el Magnànim, concedeix a la vila de Figueres la celebració dels vuit dies de Fires de la Santa Creu. Molt probablement aquesta advocació de la Santa Creu estigui molt vinculada a la Vera Creu del monestir de Vilabertran, ja que fins ben entrat el segle XIX, la parròquia de Figueres depenia de l'abat de Vilabertran, i era ell qui presidia les celebracions més solemnes.
La creu ha estat sempre el signe més explícit de la nostra fe; massa sovint s'ha vist la creu sols com un signe de dolor i mort. Al segle XII es va començar a significar el crucificat com el Vencedor de la mort, amb la imatge de les «majestats»: el Crist clavat en creu, però victoriós, ressuscitat, amb corona reial i vestits blancs.
Que la celebració s'escaigui en plena primavera ens recorda els camps que reverdegen, les flors i els fruiters farcits de fulla i fruit. També les creus de maig que aquest dia estan a les places i barris de Figueres ens recorden la vida, a través de l'aigua, els fruits i les flors.
