Mal pròleg ha tingut el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa amb què hem estrenat setmana. Els reporters David Beriain i Roberto Fraile varen morir assassinats a Burkina Faso el 26 d'abril passat a mans d'un grup gihadista. Treballaven en un documental sobre la conservació del medi natural, lluny dels camps de batalla on havien forjat la seva carrera. El periodista i el càmera són les víctimes més recents de la violència contra els informadors i no seran els últims malauradament. Segons Reporters sense Fronteres (RSF), l'any 2020 cinquanta periodistes varen ser assassinats i prop de quatre-cents, engarjolats només per fer la seva feina.

El periodisme s'ha convertit en la millor vacuna contra la desinformació en temps de la Covid-19. Una tasca que no és senzilla: vuit de cada deu dels països avaluats per RSF segueix posant impediments al lliure exercici del periodisme. Per aquest motiu, la celebració del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, aquest 3 de maig, s'ha centrat en la defensa de la informació com un bé comú. En moments com l'actual, la informació pot ser una qüestió de vida o mort. Els mitjans de comunicació lliures i independents han estat el millor remei contra la desinfodèmia, com anomena la Unesco la barreja d'informació errònia i de desinformació que s'ha estès simultàniament a la pandèmia. Els treballadors dels mitjans han contribuït a entendre la situació, a fer comprensibles fets científics, a proporcionar dades reals i, sobretot, a la necessària comprovació dels fets.

Però els reptes del col·lectiu no acaben aquí, segons Nacions Unides. Ara toca assegurar la viabilitat dels mitjans, molt afectada per l'impacte econòmic de la crisi sanitària; reclamar la transparència de les xarxes i plataformes digitals, i treballar en l'alfabetització mediàtica en temps de desinformació i discurs d'odi. Vist, llegit i escoltat com està el pati, feina no ens faltarà.