Aquest 2021 que ara ens toca viure ens fa veure moltes coses diferents de com les veiem fins fa ben poc. A mi em passa sovint. No entraré en gaires detalls tècnics perquè allò que toca ara, sobre el tema del qual us vull parlar, és tractar les conseqüències de la decisió. Em refereixo, com ja haureu intuït en llegir el titular de l'article, a l'alliberament dels peatges de l'autopista AP-7 quan s'acabi la concessió que té actualment l'empresa que la gestiona.

Fa anys que ens queixem, amb raó, del preu elevat que hem de pagar per circular per aquesta carretera. També tenim paraules gruixudes, grans mots com diem els francesos, si comparem aquests peatges amb les quantitats (de valor zero) que es paguen en altres llocs de l'Estat espanyol per autovies que van quasi buides o que són autopistes encobertes sense peatge de cap mena.

No fa pas gaires anys que la Hisenda pública va haver d'adoptar les radials de Madrid amb un cost, per a tots els contribuents, que ha estat multimilionari.

Torno a l'AP-7, l'autopista del nostre Mediterrani. Ha estat una font de riquesa brutal per al territori peninsular en tots els sentits. I també ha fet rics als accionistes de la concessionària. Això no obsta que hàgim d'amagar una realitat palpable: l'empresa que l'ha gestionada fins avui l'ha tingut en òptimes condicions. Res a dir. Al contrari, ha estat una via de circulació segura, neta i ordenada.

El debat real comença ara. I farà bé la gent del territori, no només els polítics, sinó sobretot la classe empresarial, en començar a pensar si realment pot arribar a ser positiu tenir una autopista gratuïta si s'allibera de peatges.

Escolteu: és cara i ha de deixar de ser-ho, cert. Però és bona i útil, també és cert. Ningú ens pot garantir que sense uns ingressos directes, és a dir, sense un peatge més barat, el manteniment que necessita sigui l'adequat. També, com solen recordar-me els amics empordanesos, cal posar damunt la taula el greuge comparatiu que hem patit a la comarca respecte d'altres punts del país que ho han tingut molt més fàcil (menys car, vaja) per desplaçar-se d'anada i de tornada cap a Barcelona.

Ja fa temps que tocava repensar l'AP-7 del futur abans que ens imposessin una solució que no ens convindria. De moment, l'Estat espanyol ha posat a licitació el seu manteniment, però ja sonen veus que parlen d'una nova manera de fer-nos passar per caixa, i no només per l'autopista. L'eurovinyeta que havia proposat la Generalitat de Catalunya anys enrere, no era una mala solució, però ara que ha aparegut aquest nou impost dels vehicles sobre el CO2 ja no sé què pensar. Pagar, paguem i pagarem segur.