Banderoles, confeti, focs d'artifici, música, balls, brindis i xerinola. Sentiments contradictoris poden portar-nos a celebrar la festa major de Figueres. Però, malgrat tots els malgrats, crec que ens mereixem celebrar Santa Creu amb alegria i, sobretot, amb esperança.

És evident que ha estat un any dur. Hem perdut éssers estimats, hem viscut amb angoixa i patiment la incertesa i l'amenaça de la pandèmia. L'impacte que ens deixa i, malauradament, ens deixarà, serà important. Sense cap mena de dubte hi haurà un abans i un després d'aquest darrer any.

Però és festa major! Una tradició que es remunta al segle XIII quan, amb motiu d'un patró o patrona, es convidava a tot el poble a grans xefles i actes al centre dels pobles i ciutats. Dies de joia, d'explosió del sentiment de col·lectivitat i de retrobada amb els nostres conciutadans.

En el context actual, hem de ser prudents. La llibertat no pot anar en detriment de posar la salut col·lectiva en perill. Ara bé, la salut també inclou l'estat d'ànim i la convivència. Correm el risc que, després d'aquesta pandèmia -una vegada la vacuna hagi fet els seus efectes- ens hàgim convertit, sense voler-ho, en més individualistes, més tancats, més distants. Haurem de recuperar algun dia les abraçades, els petons i les demostracions d'efecte que hem contingut aquest any a canvi de fer caure alguna llàgrima d'impotència. No ho oblidem, per quan puguem.

La festa de la ciutat és una rebel·lió contra aquest individualisme. És la festa col·lectiva -amb mascareta- on tothom hi és cridat. Les Festes de la Santa Creu és l'expressió d'orgull figuerenc que intueixo que no està passant pels seus millors moments, però que és imprescindible recuperar.

Hem d'aprofitar aquests dies per reivindicar el figuerenisme com a expressió d'aquest orgull de ciutat. Que faci compatible els referents sòlids i vàlids del passat, però sobretot i urgentment, albiri un futur més atractiu. I això es fa amb idees, amb compromís, amb treball, autoestima i sentit de la col·lectivitat. Què millor que una festa major per reivindicar aquesta Figueres, referent i capital de l'Empordà, amb totes les potencialitats del món, amb talent, on no sobra ningú i on potser falta un xic de predisposició.