Aquests dies previs a Sant Jordi, em recordaven que el periodista, escriptor, assagista i probablement un dels narradors del nostre país, i altres països, més brillant que hem tingut, Josep Pla, va morir un 23 d'abril de 1981; ara es compleixen 40 anys. Dubtava, pensant que havia mort pels volts de Sant Jordi però, després de comprovar-ho -la immediatesa d'internet et proporciona petites certeses-, el meu interlocutor tenia raó.

Curiosament Pla, el llegat de Josep Pla ha anat quedant més o menys relegat -no vull dir oblidat- perquè se'l reivindica encara, i havent-se organitzat actes enguany per recordar-lo. Un autor de la seva capacitat, bibliografia i trajectòria hauria d'estar en boca de molts i, en canvi, hom té la sensació que ha quedat circumscrit a entesos.

De Josep Pla, als empordanesos de dalt, ens queda la seva obra, el record de les seves estades a l'Hospital de Figueres, sobretot els seus àpats al Motel Empordà o els Negroni als jardins de l'Hotel Almadraba Park de Roses, com explica el periodista i escriptor Xavier Febrés en un petit llibre sobre la història d'aquest mític hotel situat a ponent de la platja de les Canyelles Grosses, l'Almadrava.

També hi ha un Pla crític, observador i precís, potser fins i tot obvi; virtuts que avui es valoren relativament poc, i és una llàstima. Tenim poca tirada a veure'ns els defectes, i ho compensem intentant fer més grossos els dels altres. Recomano una repassada a El meu país, és suficient per notar un colós de les lletres disseccionant un país, una geografia i una personalitat amb visió tant crítica com comprensiva.

Quaranta anys sense Pla. Potser l'hem recordat i el recordarem en aquest aniversari rodó, però l'anem oblidant, malauradament. Ell mateix ho va escriure a El quadern gris: «La més alta virtut de l'home civilitzat és la capacitat real o aparent de l'oblit. Una societat construïda i pacificada es basa en un entrellat de mutus menyspreus passius». Doncs això!