Divendres passat, la ciutat de Figueres va respirar optimisme. Ja era hora! A més de felicitar Jordis i Jordines, també es van sentir moltes felicitacions als responsables de l'organització de la Diada a la ciutat. I són de justícia. Felicitats, Ester Marcos i a tota la gent de la regidoria de Fires i Festes del nostre ajuntament.

De cap manera podia ser un Sant Jordi normal. La Covid-19 encara domina les nostres vides, malauradament. Veníem d'un any sense gaudir de la celebració ni el 23 d'abril, ni el siniqueda del 23 de juliol i amb aquest vam patir fins al darrer moment.

Tot i quedar molt lluny d'un dia del llibre i la rosa normal, com sí que esperem viure l'any vinent, va ser una jornada molt digna.

Fou un encert el repartiment de parades en dues ubicacions, a la Rambla i a la plaça de Catalunya (ho mantindria si el mercat ho permet), així com l'organització dels, ja habituals, controls d'accés. Lògiques cues en els moments de més afluència com a únic i inevitable punt negre del divendres.

També un encert l'acord dels partits polítics de no ser-hi presents com a paradistes. Esquerra ja ho vam proposar per a la inexistent organització del 2020, i aquest any s'ha fet realitat. Tant per la manca d'espai, com pel paper que hi fem.

Els companys de Junts per Figueres van expressar el seu malestar pel fet que entitats del Consell de Joventut, de caràcter polític, sí que hi eren presents. Lletges, aquestes queixes. Tant perquè tots som coneixedors de la difícil capacitat econòmica i de les poques opcions de finançament d'aquestes entitats, com pel fet que, casualment, qui es queixa ara mateix no té relació amb cap d'aquestes organitzacions.

Des d'aquí, proposo a Junts i a la resta de partits polítics, que aquest acord esdevingui habitual a Figueres. Que deixem Sant Jordi als professionals dels llibres, de les flors i a les entitats de joventut, socials o esportives. Decidim-ho ara, sense condicionar-ho a si hi ha eleccions a la cantonada...

I aquest cap de setmana vinent, toca Santa Creu. La nostra Festa Major, juntament amb la de Sant Pere del mes de juny. Dos anys després, encara que sigui minimalista, lluny de les millors condicions i amb una programació que poc s'aproxima a la desitjada, en tindrem. Per entendre'ns, ho podem resumir amb un covid style.

Només quatre dies que hem d'aprofitar per a viure Figueres al màxim.

Per una vegada, augmentem les restriccions del Procicat i imposem-nos un confinament municipal! Gaudim de la nostra gran ciutat, dels seus carrers i places, de la restauració adaptada a les circumstàncies, del comerç i de l'oferta cultural. La ciutat ha de sentir-se de festa. Amb mascareta, distàncies i el que toqui, però de festa.

Des del desconeixement, faré un espòiler del pregó i de la fi de festa: Visca Figueres!