L'any passat, per aquestes dates, en la proximitat de Sant Jordi, es complia la quarantena del confinament, quaranta dies d'aquell 14 de març que va començar amb la declaració de la pandèmia de la Covid-19 a casa nostra. I, encara estem en aquesta situació.
Fa pocs dies que ha començat el mes del Ramadà, el mes sagrat dels musulmans, amb els seus dejunis mentre brilla el sol.
Aquest any, la celebració de Sant Jordi no es retardarà a l'estiu, però tindrà, possiblement, menys esperit festiu.
Amb tot, ja comencem a descobrir un camí de sortida: la vacuna ha fet que la greu situació que han viscut la majoria de residències d'avis sigui un malson passat. Per raó de la situació d'algunes vacunes i de la dificultat de garantir-ne les existències, encara som pocs els qui estem immunitzats. Aquesta setmana passada m'ha tocat a mi, en una primera dosi, per raó de l'edat.
Fa poc més d'un any escrivia en aquest mateix Setmanari: «Pensàvem que seria l'armament atòmic, la guerra atòmica el que aturaria el món, i ja ho veieu, un microscòpic virus ens té confinats, amb el món aturat, i creant problemes sanitaris greus, però també econòmics. Un petit virus, semblant al de la grip, però encara sense vacuna, ens ha fet descobrir que vivim en una crisi de confiança, que ens cal més coneixement compartit i més cooperació. Estar en quarantena s'assembla a la Quaresma cristiana: ens fa descobrir que som fràgils, que no necessitem tantes coses com pensàvem, que podem compartir, que ens hem d'ajudar mútuament, que tenim més temps per a pensar... potser per a pregar o llegir un llibre, i potser l'Evangeli. D'aquesta quarantena hem de sortir-ne més humans, millors persones, més humils..., i més resilients!».
En la proximitat de Sant Jordi, m'he adonat que aquest any he llegit molts més llibres que els anys passats, alguns dels quals he comentat en els meus articles; i, certament, que ha estat per les limitacions de desplaçament i la menor tasca com a prevere: menys casaments i baptismes, i moltes setmanes sense ni la possibilitat de celebrar l'Eucaristia els caps de setmana.
Per segon, any m'han demanat que formi part del jurat del Concurs Literari Llapis de Sant Jordi, a Pals. M'ha resultat molt engrescador la lectura de quasi un centenar de textos breus en categories infantils i juvenil (en poesia i en prosa), i d'un centenar de textos de poesia i prosa d'adults. Admirable el devessall d'imaginació entre els petits, i amb peces molt treballades entre els adults: hi ha més d'un text que m'ha obligat a cercar el significat d'alguns mots al diccionari Fabra.
No serà fàcil assolir entre els membres del jurat del concurs literari un veredicte unànime. Però, sempre tenim la flexibilitat per escollir entre els que hem proposat la majoria. El veredicte del jurat i el lliurament dels premis es farà el mateix dia de Sant Jordi, a la tarda, a Ca La Pruna.
L'endemà, dissabte, 24 d'abril, l'Associació Cultural de Pals organitza, al migdia, a la plaça de l'Església un «Recital poètic amb fons musical» en ocasió de Sant Jordi. També aquí tinc l'oportunitat de llegir un poema; un poema doblement apreciat per mi: pel tema, el poble de Pals, on ara visc, i per l'autora, que no és altra que l'estimada Montserrat Vayreda.
Un poema que acaba així:
«Al temple de Sant Pere veus florir / el gòtic en la llum. Santa Maria / cisellada en el marbre alabastrí / té gladiols rosats per companyia.
Vila de Pals, els segles no han vençut / la teva carn de pedra redimida, / vella com ets mantens la joventut / perquè ets filla del sol que et dóna vida».
Us desitjo a tots que celebreu amb llibres i roses, ben vermelles, la nostra festa de Sant Jordi; i que encara que tinguem limitacions d'aforament o d'haver de portar mascareta, sentim la primavera que reviu entre pobles, camps i ciutats, per guanyar el drac de la pandèmia.
