Diuen que qui treballa per vocació és com si no treballés. El problema és que molta gent no es pot guanyar la vida amb allò que l'hi agrada fer i altres no arriben a trobar mai el seu camí. Ser polític és una professió que penso que hauria de ser catalogada d'alt nivell vocacional.
Jo soc d'aquells que he hagut de ser president de la comunitat de veïns per sorteig, que he participat a les AMPES i els consells escolars per responsabilitat de pare i, malgrat fer-ho tan bé com he sabut, sempre m'he trobat amb aquells que tot ho critiquen i que res els hi va bé. És per ells que he estat molt feliç el dia que he deixat el càrrec, i he pensat que, per dedicar-se a això, s'ha de tenir una vena especial de la qual estic del tot mancat.
I admiro la gent que és capaç de carregar-se a l'esquena les decisions que afecten gent desconeguda de forma honesta i altruista, malgrat rebre crítiques d'una part de la societat i corrent, fins i tot, riscos personals.
En els darrers anys ho hem viscut molt de prop, amb polítics empresonats per unes idees i amb una crisi inaudita per gestionar, que ha generat polèmiques, algunes injustes.
Confesso que vaig pensar que, després de tot això, els que es dediquen a la política sense cap altra intenció que viure d'ella, fugirien i que es produiria una regeneració, amb joves talents que portarien idees fresques i que haurien après tot allò que no s'ha de fer. I podríem tornar a confiar en els governants, que aplicarien les seves creences en la cerca del bé comú, sense estratègies de partits ni a la caça d'objectius com si fossin una multinacional.
Però, no cal que expliqui com continua la història, només cal veure les dificultats absurdes per formar un govern a Catalunya, les picabaralles en altres comunitats, els trànsfugues o la ineficàcia i la manca d'autoritat dels dirigents europeus.
Fins i tot als «pobles grans», com Figueres, som testimonis d'absurdes baralles dialèctiques, plasmades en els plens i en els articles que es publiquen en aquestes mateixes pàgines.
Per tot plegat, penso que cal una gran renovació política, que demostri que la seva vocació és la gestió pública i la seva intenció, millorar les coses.
S'ha de canviar la «classe política» per una «política amb classe».
