En traducció lliure serien les sigles en anglès de «No al costat de casa meva». Però, és clar, això no es pot dir així i la coartada és: Sí, a les energies renovables, però, amb condicions. Anem a veure com l'oposició (solapada) a les energies renovables s'està convertint en políticament correcta i, per tant, tothom s'apunta al carro. La creixent polèmica i campanyes contra la implantació de les energies renovables està adquirint un to agre, que amb tant soroll oculta les arrels de la situació a la qual hem arribat. Si quan es fa un debat sobre la implementació d'energies renovables no es va a les arrels del perquè s'ha arribat fins aquí, o bé s'està instrumentalitzant la població per motius polítics -caçar vots-, econòmics -de lobbys per intermediació-, ideològics (atesa l'actual polarització) o fins i tot científics (ben callats amb altres disbarats).
És evident que, sense Govern i un lideratge ambiental fort, difícilment es pot combatre la demagògia i el relat «conservacionista» i «paisatgístic». Tampoc no és casual aquesta eclosió aparentment espontània de malestar, reivindicació, debats, manifestos i crides fins i tot a l'anul·lació del decret 16/2019 de la Generalitat de novembre de 2019, de transició energètica.
El missatge que s'està enviant és molt perillós, ja que entre altres arguments s'està apel·lant a la participació del «territori», com si el territori fos patrimoni exclusiu dels qui hi viuen. Dir que no ha de ser la Generalitat, sinó el «territori», qui ha de decidir la ubicació dels llocs on s'han d'implantar les instal·lacions és descarat populisme (i una trampa), ja que és deixar el terreny adobat al NIMBY (No al costat de casa meva), ja que apel·lant que siguin les localitats les que decideixin, òbviament tothom dirà que no.
Es diu que són grans empreses les que estan darrere les energies renovables. No ho serien si, els que tant criden ara, ho haguessin fet contra les grans del petroli, elèctriques, gas i nuclear i haguessin pressionat per les energies renovables. Han tingut molts anys per fer-ho! A què es dedicaven? S'estripen les vestimentes pels impactes visuals, biològics o paisatgístics, però han estat muts des de 1992 (Cimera de Río), seguien muts el 2005 (Protocol de Kioto) i començaven a despertar amb els Acords de París de 2018. Una mica tard, no? Segons un estudi científic publicat per la prestigiosa Universitat de Harvard, l'any 2018 van morir a tot el món per malalties derivades de la contaminació l'esfereïdora xifra de 8,7 milions de persones. Quatre vegades més que en un any han mort per la Covid-19 (amb una monumental alarma social associada).
