El 23 d'abril de 1993 es va fer a Figueres una convocatòria antifeixista en memòria de Guillem Agulló, jove nascut a Burjassot, assassinat per un grup de feixistes l'11 d'abril del mateix any a Montanejos, al País Valencià. La manifestació de Figueres va ser convocada per Maulets i la van seguir unes 150 persones. La mort d'en Guillem va commocionar el jovent treballador dels Països Catalans, perquè en ell es representava la lluita activa contra el feixisme i la voluntat imperiosa de construir el comunisme, ja que militava tant a Maulets com al moviment antiracista i antifeixista SHARP.

Amb el seu assassinat, es va comprovar un cop més com el feixisme és ben present, perquè compta amb la impunitat de les institucions i del poder judicial. En Pedro Cuevas, l'assassí d'en Guillem, és un neonazi que va pertànyer al partit ultradretà d'Aliança Nacional, entre altres. Per això el motiu del crim va ser ideològic, i no una baralla entre dos grups de joves, com es va voler fer creure al judici, tractant de despolititzar-lo. Cuevas va ser condemnat a 16 anys de presó, dels quals en va complir quatre, i la resta dels implicats, absolts.

Des del segle XX, l'Estat i les institucions burgeses utilitzen el feixisme com a eina per dividir la classe treballadora. Agulló representava una amenaça per al feixisme perquè era un jove organitzat i combatiu, que plantava cara col·lectivament al capitalisme. Com va fer en Guillem, les joves d'Arran no només militem per enderrocar el capitalisme i fer front als atacs constants que rebem com a classe treballadora, sinó també per construir un nou món, sense cap mena d'opressió.

La consciència de classe i la nostra organització com a joves treballadores fa trontollar l'Estat actual burgès que protegeix impunement la classe dominant. No podem atacar el feixisme sense tenir present que aquest és un projecte de la burgesia, i que ens atacarà des del moment en què comencem a organitzar-nos. El feixisme neix i es desenvolupa a partir d'un progrés determinat de les relacions socials capitalistes, es nodreix de tota l'experiència històrica conquerida fins aleshores i, finalment, apareix com a reacció a un altre moviment social, el comunisme.

És només amb organització que podrem combatre els atacs del capitalisme, i és així com homenatgem a tots els camarades que ho han donat tot per la lluita socialista, com és el cas del nostre camarada Guillem i moltes altres assassinades: Lina Ódena i Aurora Picornell al final de la Guerra Civil o Davide, amic de Guillem assassinat pocs mesos després d'ell.

Arran, també a l'Alt Empordà, l'hem homenatjat aquestes setmanes com cada any quan s'acosta l'11 d'abril, però també ho fem cada cop que parem un desnonament, plantem cara als especuladors que trinxen la nostra terra, ens organitzem sindicalment per defensar els nostres drets laborals o fem tallers d'autodefensa feminista. Lluitem per totes les revolucionàries que han donat la seva vida, però també lluitem per totes nosaltres i per totes les joves treballadores que dia a dia patim la violència de l'Estat capitalista.