Ara que ja hem deixat enrere la fal·lera d'anar a caçar espàrrecs de marge per fer truites, us haureu fixat que sobre la plana empordanesa s'estén un color groc pujat que no havíem vist mai amb tanta intensitat. Estic parlant de la flor de colza. Es veu que darrerament aquesta sembra ha crescut en demanda per satisfer la indústria del biodièsel. Tot i que també s'utilitza per a l'elaboració de farina, farratge i oli per a consum humà, l'automoció dona més calé. I ja se sap, com tot empresari, el pagès opta perquè el seu negoci funcioni i sigui rendible.

Avui la colza produeix més beneficis que el blat o la civada. Possiblement les famoses ajudes a la pagesia vingudes des d'Europa també són responsables de la proliferació d'aquesta acolorida planta. L'altre dia, fent el xafarder per la meva pàgina personal de Facebook, vaig veure un post amb una fotografia d'un camp de colza que deia: «És bonica oi? És colza i és preciosa, queda perfecta per fer la foto, però també és un cultiu que dona menjar a famílies de pagès. No és un decorat que s'ha plantat per a vosaltres. Penseu abans de fer les coses, el que vosaltres esteu arrancant, trepitjant i fent malbé només per fer la foto és el nostre pa». Tota la raó, ho he vist amb els meus propis ulls prop de Castelló. A la vora d'un camp d'unes tres o quatre vessanes, direcció Palau-saverdera, hi havia dos cotxes aturats. D'un en baixaven dues persones amb una càmera de retratar i prop de l'altre hi havia una jove parella amb un ram acabat d'arrencar. No sé si és el color groc profund de la flor o el confinament que patim tots plegats, però aquests sembrats atrauen més a les persones que a les mateixes abelles. Sembla doncs que el color groc als nostres camps, està de moda. Però, i les roses, que n'opineu del color vermell de vellut, de la fragilitat dels seus pètals o de la dolça olor que aconsegueixen? Feu-me cas, ara que s'acosta la diada de Sant Jordi compreu roses.

Per cert, aquests dies, veurem més fotografies amb el color groc de la colza o amb el vermell de la rosa? Ho veurem.