No sempre les coses són com semblen. Especialment a Twitter. I no diguem a Twitter utilitzat com a picota, valgui la redundància. Que Javier Cercas pogués posar el peu a TV3 ha tret molta gent de polleguera. Enmig de la tempesta, ressorgeix a la xarxa un vídeo en el qual l'escriptor diu: «Quan la vida política s'omple de passió, d'emocions, com ens ha succeït als catalans, posa't a tremolar o crida a la unitat del general». El general riu i aplaudeix.

«Cercas a Extremadura, incitant a l'odi i reclamant la intervenció de l'Exèrcit contra Catalunya», comenta el primer tuit que localitzo amb el vídeo incrustat. Amb això n'hi ha prou perquè la diputada de JxCat Cristina Casol argumenti que «el promotor d'un aixecament armat contra Catalunya» no hauria de sortir a TV3 per «no donar al feixisme una posició de privilegi». L'Exèrcit de bots de JxCat, per descomptat, aprofita per acusar els d'ERC de voler dialogar amb «aquests».

El periodista Enric Calpena recorda el genocida Karadzic. Eduard Voltas afegeix: «Aquesta és la diferència moral, ells no han renunciat a la violència». Segueixen les reaccions: «Us encanta la sang»; «iniquitat»; «un xarnego envoltat d'ignorants».

L'escena, el militar aplaudint i rient, em va deixar gelat. Podria ser que Cercas digués una animalada d'aquest calibre? Que demanés la intervenció armada de l'Exèrcit davant un auditori complagut? Que l'escriptor al·ludís a «la unitat» del general em va fer dubtar. Quin era?

El vídeo (l'autor del tuit ha corregut a camuflar la seva versió editada, però encara pot escoltar-se el discurs complet) correspon al lliurament de les medalles del dia d'Extremadura de setembre de 2019. El general és Miguel Alcañiz, aleshores cap de la Unitat Militar d'Emergències. La que té com a missió apagar incendis, bastir ponts després d'inundacions i desinfectar residències. Rebia la medalla perquè l'UME havia col·laborat en la neteja del Guadiana. En el seu parlament acabava de recordar que un dels seus membres havia mort recentment, apagant un foc a Extremadura.

Repassem ara el vídeo. Cercas dient que quan es desborden les passions potser has d'acabar cridant l'UME. Acudit desafortunat. Els bombers, millor civils. I ull amb les segones, que les carrega el diable. Però incitació a la violència i a la intervenció armada? Interpretar-ho així és com a mínim una exageració. I portar-ho a l'extrem, una tergiversació. I utilitzar l'episodi per justificar un veto a Cercas a TV3, una fal·làcia de manual.

De fet, l'UME ja ha intervingut a Catalunya. Unes quantes vegades, no sempre amb bona accolida institucional, és cert. Però amb mangueres i «flits».

No m'enganyo. No crec que columnes com aquesta serveixin de molt. Per a molts, Cercas ja serà per sempre l'escriptor que va demanar que els tancs tornessin a entrar per la Diagonal.

Mentrestant, el vídeo retallat va reapareixent com el Guadiana: un altre exemple més (fins que l'esborrin, suposo).