Aquesta popular expressió, sant tornem-hi, s'utilitza en reprendre la feina després d'un descans, o davant d'una cosa que es repeteix inoportunament. La podríem aplicar al nou i repetit confinament comarcal? Segur que sí, perquè des de molts punts de vista és inoportú. Inoportú per moltes coses que tots sabem i que no detallaré, però sobretot ho és per la salut psicològica i mental de les persones que viuen apilonades en ciutats.
I és normal que, quan els donen un respir, s'agafin a l'esbarjo de manera descontrolada. Potser per això caldria que, abans de sortir de les urbs, els fessin una sessió d'adoctrinament en alguns temes, que també es van repetint i representen un sant tornem-hi. Haurien de saber, els urbanites, que els espais oberts exigeixen un respecte que no els donen. Aquest respecte per la natura forma part d'aquesta reciprocitat simbiòtica entre entorn natural i persones. Tots, persones, animals i plantes, convivim en aquest planeta i ens retroalimentem. Els aliments que es troben als supermercats, embolicats i ben envasats, han sortit dels entorns rurals on els ciutadans que treballen en el camp de la pagesia hi posen el seu jornal.
Llavors s'ha de tenir clar, s'ha de saber i s'ha de comprendre que els sembrats no són un decorat que es pot malmetre, trepitjant-lo, pel plaer de fer-s'hi una foto. La colza, florida, presenta aquests dies uns camps grogs preciosos. Però s'han de saber contemplar... sense xafar-los ni malmetre'ls i, si de cas s'hi vol una fotografia, no fa falta endinsar-se en el camp...
I també s'ha de tenir clar que no es poden col·lapsar els llocs bucòlics amb cridòries i música a tota castanya, perquè amb aquests sorolls i les bellugadisses corresponents, se n'interromp el ritme habitual i l'hàbitat se'n ressent. Però aquest és un sant tornem-hi que es repeteix massa sovint, per Setmana Santa, a l'estiu, pels ponts i molts caps de setmana. Els urbanites han de saber i acceptar que als llocs bonics lluny dels nuclis urbans no hi ha servei de neteja ni papereres, i que aquell envàs buit, si s'ha traginat ple, també es pot tornar fins al primer contenidor quan pesa molt menys. I que la vida al camp té un ritme molt diferent al de la ciutat. Si els rurals, quan anem a capital mirem de complir amb les normes, els urbanites han de pensar que al món rural hi ha normes no escrites que també s'han de respectar.
