Va passar per Fires de Figueres de 1991. Ara ha fet trenta anys i algú, que en aquell moment no ho va viure perquè era massa jove, aquests darrers dies, ho ha recuperat i llençat a les xarxes socials amb un vídeo i, com era d'esperar, una ona entre nostàlgia de vells roquers i sorpresa pel pas del temps s'ha apoderat d'aquella generació -la que ho va viure-; i tot això fou per Fires del 91.

Es tracta d'un concert, no d'un concert qualsevol sinó el de Sangtraït; el lloc, també era emblemàtic, la vella plaça de Braus a tocar del cementiri i pel record d'una generació aquell va ser un concert inigualable tot i que un parell d'anys abans en van fer un altre el mateix grup i en el mateix emplaçament.

Aquell, o aquells concerts s'han anat carregant d'una àuria mítica a mesura que ha passat el temps; van ser uns concerts genials, ho dic perquè hi vaig ser present, però reflexionant-hi una mica hom s'adona que van ser especials, entre altres coses, perquè no hi havia gairebé res més.

Les barraques, que després s'han anomenat Embarraca't, estaven a les beceroles, es feien a la plaça de la Palmera i, si hi esmolem el record, eren quatre barraques i un petit escenari on tocaven grups locals; d'altra banda, ens semblava sensacional. No existia l'Acústica, ni cap altre gran esdeveniment musical, i només quedaven les Fires i Festes de la Santa Creu.

Al final, penso, que una de les principals coses que han passat sense adonar-nos-en, és el temps. Sí, ens hem fet grans, però no només això, sinó que a més el món ha canviat d'una manera que ho tenim tot a l'abast fruit potser de la globalització -el terme comença a ser antiquat- fins al punt, a vegades, que de tot estem una mica farts.

Del que no ens cansem, ni ens cansarem perquè forma part de nosaltres, és de recordar; com aquell concert fantàstic de Sangtraït en una plaça de Braus plena de gom a gom, i que queia a pedaços, però que ens va semblar i ens sembla encara el millor de les nostres vides.