Una gran quantitat d'infants s'emmirallen en els grans esportistes nacionals i internacionals. Futbolistes, jugadores de bàsquet, nedadors. L'esport és molt més que una via d'escapament per a nens i nenes. Sovint, és un refugi per a uns. El moment de desconnexió més esperat de la setmana per a altres. Una forma d'apropar-se una mica més als seus ídols, els que veuen a la televisió cada setmana, a més de suposar una important millora en les seves condicions físiques i de salut. Per aquest motiu, l'esport també hauria de servir d'exemple fora dels terrenys de joc. I, malauradament, a vegades, no en fa, d'exemple. A banda de casos -o de presumptes casos- de racisme en camps de futbol o pistes de bàsquet, a mitjans de la setmana passada, els informatius es van fer ressò del cas de Misa Rodríguez, la portera del Real Madrid CF de la 1a Divisió femenina. La jugadora va publicar al seu perfil de Twitter dues fotografies després de la victòria de l'equip masculí davant del Liverpool, ara fa set dies. Les imatges: una seva estirant la camiseta de l'equip, i l'altra de Marco Asensio, futbolista del club blanc, que va marcar aquella nit, fent el mateix gest. Al tuit s'hi llegia: «Misma pasión». L'assetjament masclista i sexista que va rebre Misa va fer que es veiés obligada a esborrar la piulada.

El to fastigós dels missatges i el rebuig que em suposen fan que no els vulgui escriure aquí, però el to és imaginable. Quan es tracta d'esport femení, la sexualització sempre és molt més fàcil i quan això es barreja amb l'anonimat de les xarxes, el còctel és explosiu. Actituds com aquestes fan que, encara avui, sigui essencial reivindicar tantes coses, tants motius. També fan que ens hàgim de plantejar una llarga llista de qüestions: on queden les reclamacions del 8M? Què més han de fer les esportistes? Quant de temps hauran de lluitar contra tota mena d'estereotips i comentaris repugnants aquestes jugadores?

La resposta a les xarxes no va tardar a arribar en suport a Misa Rodríguez. L'endemà l'etiqueta «misma pasión» va omplir els comptes d'usuari de múltiples equips imitant la piulada de la jugadora: el mateix missatge, les mateixes fotografies. Imatges de jugadors, és clar, però de jugadores, també. A més, van reaccionar els companys de club de Rodríguez, entre els quals Marco Asensio. La majoria va aplaudir el gest.

Si volem que els infants creixin en una societat més lliure, més neta i lluny del masclisme, i sabem que l'esport és un dels seus miralls, hem de fer-los veure que aquest no hi entén, de gènere. Per molt que ens ho hagin volgut fer creure. Perquè no és que ens sigui igual que ells sumin punts, nedin molts metres o acabin triatlons, sinó que elles també ho fan, perquè també hi són. I senten el mateix quan guanyen el partit, trenquen el rècord dels 400 metres papallona o posen l'últim peu del triatló. L'exemple que han de rebre, nens i nenes, ha de quedar lluny del sexisme encara existent a l'esport, a la premsa esportiva que n'és còmplice i a la mateixa societat. Perquè la passió i el sentiment d'ells és exactament la passió i el sentiment d'elles. De nosaltres. De les noies.