La baldufa era la joguina dels primers turistes que varen desembarcar a Empúries uns segles abans de començar l'era cristiana. Però els llibres d'història situen el seu naixement força temps més enrere, el 4000 aC, segons unes restes descobertes prop del riu Eufrates. També eren conegudes en temps pretèrits a la Xina i al Japó, i pels habitants d'Amèrica abans de l'arribada de Colom. Una joguina que ha passat de pares a fills durant generacions i que, ara, s'acaba d'integrar a l'imaginari gastronòmic de Figueres.

Fa anys, però, que la capital festeja amb la baldufa. Considerada com la reina del joc tradicional, també s'ha acabat convertint en la imatge icònica del Museu del Joguet de Catalunya. El mateix que juntament amb Comerç Figueres i amb la col·laboració de l'Ajuntament, han impulsat la Baldufa de xocolata de Figueres. Una feliç i dolça iniciativa que, des del seu llançament a finals de març, ha aconseguit vendre la gens menyspreable quantitat de deu mil unitats. Bravo!

Crec que és de justícia felicitar els impulsors i els mestres pastissers autors d'aquestes dolces de xocolata -negra, amb llet i blanca que amaguen en el seu interior una petita baldufa de boix. Són Joaquim Darnés Costa, Jordi Fàbrega Compte, Robert Figueras Gimbernat, Àngel Garcia Pubill, Salvador Muñoz López i Marc Saguer Pagès. I també, els disset restaurants que l'han incorporada a la seva carta de postres.

L'èxit de la iniciativa, a la qual desitgem una llarga vida, ens obliga a recordar com de necessitada està Figueres d'estímuls positius. Fa massa anys que donem voltes, com una baldufa, als històrics problemes que la ciutat arrossega. És clar que més que seguir amb diagnosis recurrents, toca activar projectes que sumin esforços públics i privats per aconseguir endolcir el futur de la Capital i de la comarca.