Cada vegada que passo per la placeta baixa de la Rambla em fixo en les obres que s'estan fent a la Casa Fages, a la cantonada del carrer Monturiol amb el carrer Enginyers, i em pregunto, per què en parlem tan poc d'aquest projecte? Es tracta d'una iniciativa empresarial que convertirà l'edifici en un hotel-boutique de gamma alta i que acollirà en els baixos, on antigament hi havia hagut el Banc Sabadell, un restaurant que es preveu que ja obri aquest mateix estiu.

Té molt mèrit, en els temps que corren i amb la pandèmia amenaçant amb una quarta onada, que s'estigui executant una inversió milionària com aquesta al centre de la ciutat. Però en parlem poc, com si l'escepticisme figuerenc, aquell mateix que repetia fins a fer-se pesat que l'AVE no pararia mai a Figueres, convertís aquest projecte en invisible i preferís passar els dies comentant misèries i companyia. Com si en aquesta ciutat anéssim sobrats d'orgull i autoestima.

Vivim una crisi terrible i la ciutat fa anys que no passa pel seu millor moment, però enlloc està escrit que això hagi d'acabar com el rosari de l'aurora. La inversió de la Casa Fages se suma a la futura implantació del hub logístic d'Amazon al Logis Empordà, a les ampliacions que han fet recentment empreses com Garcia de Pou o GM Food, el creixement de Gosbi o l'interessant i ambiciós projecte que amb discreció, però sense pausa, s'està desenvolupant des de la Fundació Salut Empordà, perquè el món sanitari sigui també un motor econòmic i formatiu de la ciutat i la comarca. Sense oblidar els petits empresaris i autònoms que, en un moment en què vivim desolats la baixada de moltes persianes, fan una aposta valenta per pujar-les.

Són iniciatives que repercuteixen a la vida econòmica de Figueres i la seva àrea urbana i que ens haurien de fer reflexionar, també, sobre la necessitat urgent d'aplicar d'una vegada polítiques coordinades que vagin més enllà dels límits de cada terme municipal. Per fer-ho cal voluntat política, deixar de mirar-se el melic i reconèixer que el nostre és un territori interconnectat que necessita ser vist, tractat i gestionat de forma conjunta.

Tot això tampoc amaga que hi ha una realitat molt més crua i hem d'admetre que Figueres té avui un problema seriós de degradació del seu espai públic, d'èxode poblacional i de creixement de les desigualtats. I opino, i això com sempre és molt subjectiu, que tampoc el govern municipal ha trobat fins ara la recepta per remuntar-ho. Però entre tots hem d'aconseguir que la ciutat surti d'aquesta espiral autodestructiva que s'ha instal·lat perquè necessita, com l'aire que respirem, construir un futur i deixar de destruir el present. Necessitem com a ciutat generar un clima de confiança, ciutadà i empresarial, que ens permeti veure el got mig ple, per molt que alguns s'entossudeixin a veure'l sempre mig buit.