Continuant amb l'alerta sobre estar a la cua d'Espanya i Europa amb energies renovables, veurem avui el context amb l'energia solar. Tot i estar en un indret geoclimàtic excel·lent, el país amb més radiació solar i nombre d'hores de Sol d'Europa, estem a l'1,2%!, del total. Als països escandinaus, amb mig any sense Sol, tenen més percentatge que nosaltres! Una burla i un escarni, una barreja de boicots i negligència que, sent un país amb Sol, no l'aprofitem per generar electricitat. Recordem: petroli, 46%!; nuclear, 24,5% i gas, 20%... Tal com vàrem dir a l'anterior columna, això ja fa molts anys que té retards, incompliments, pressió dels potents lobbys que torpedinen les energies verdes, res comparat amb les protestes, sovint amb la boca petita, del moviment ecologista, que amb els anys s'ha anat difuminant i debilitant, i, a Catalunya, ha donat pas a un component més naturalista i conservacionista i molt localista.

Són molts anys on particulars, entitats, cooperatives, associacions i empreses s'han deixat la pell, els estalvis i la vida, instal·lant plaques solars. Sovint sense facilitats, ni bonificacions, al contrari, amb impediments, controls, traves burocràtiques i legals, sense cap mena de context favorable en clàusules verdes als ajuntaments, ni fiscalitat verda per part de la Generalitat i l'Estat. Les famoses Agendes 21, nacional i locals que haurien d'haver servit fa uns 20 anys per anar cap a models energètics sostenibles, van anar quedant com un decorat verd, penjat als webs de les institucions, mentre la iniciativa privada lucrativa i no lucrativa, sense ajudes, tirava endavant projectes d'autoconsum i autoproducció, i mentre el moviment ecologista no deia quasi res.

No ha sigut fins que les directives europees s'han posat serioses i amb objectius exigents, primer el 2030 amb un 50% d'energies renovables i amb objectiu de descarbonització del 100% l'any 2050, que s'han encès totes les alarmes i la crida en part legítima («no al costat de casa meva») a obrir un debat sobre el model energètic. Un debat que ja es va obrir fa molts anys, però que llavors no va interessar. Ara a contrapeu i contrarellotge, a córrer, ja que les mesures dràstiques de sostenibilitat ambiental s'hauran d'imposar, com ja advertíem sense èxit fa alguns anys. Només faltava per rematar-ho que ERC i la CUP hagin signat un preacord de nova moratòria en relació amb el desplegament de projectes eòlics i solars, més buscant vots que no fent pedagogia ambiental, atenent totes les dades sobre emergència climàtica. Efectivament, com diu un anunci, ens cal «una revolució de les teulades» amb suport institucional.