06 de abril de 2021
06.04.2021
L'Empordà
TRAMUNTANADES

Igualtat vs equitat

"Tot en aquest món és interdependent, un va i ve de bumerangs on allò que fem, diem o fins i tot pensem, ens ve retornat d'una manera o altra"

05.04.2021 | 18:16
Maria Crehuet, escriptora

Sovint, en el llenguatge col·loquial, s'entén equitat com un sinònim d'igualtat, i no és ben bé així. Segons les definicions corresponents, si igualtat significa ?–dins l'àmbit de justícia legal?– la condició de ser igual una cosa a una altra, equitat representa la justícia natural per oposició a la justícia legal, i la seva aplicació requereix la imparcialitat i proporcionalitat. Dit en altres paraules, igualtat seria donar a tothom el mateix i equitat donar a cadascú allò que necessita. Una gran diferència. Últimament es parla molt d'igualtat de gènere, i és evident que homes i dones no som iguals ni molt menys. En aquest cas, la igualtat voldria dir que tant uns com altres tenen dret a les mateixes «possibilitats de desenvolupament personal i de presa de decisions, sense les limitacions imposades pels rols de gènere tradicionals, per la qual cosa els diferents comportaments, aspiracions i necessitats de dones i d'homes són igualment considerats, valorats i afavorits», i l'equitat vindria a reconèixer que la distribució justa dels drets, els beneficis, les obligacions, les oportunitats i els recursos s'han d'aplicar «sobre la base del reconeixement i el respecte de la diferència entre dones i homes en la societat».

A vegades, en nom del dret a la igualtat s'oblida el dret a la diferència. I la diferència refereix una situació i maneres de ser i fer que requereixen un respecte i una acceptació que la popular dita ens recorda: «No facis a ningú el que no vols que et facin a tu». Doncs si l'equitat es basa en el principi del reconeixement de la diferència, i si aquesta diferència mereix del corresponent respecte, i el respecte és aquest valor ètic i moral que reconeix que una persona o un ésser viu qualsevol –de tots els que poblen la Terra i conformen el nostre entorn– tenen la seva vàlua, sigui quina sigui, llavors hem d'admetre que l'equitat no es pot basar en la tolerància, si no en l'acceptació de la diferència i el reconeixement de l'aportació amb què cada ésser contribueix al conjunt des de la seva particularitat. És també interconnexió i interdependència, ja que tot en aquest món és interdependent, un va i ve de bumerangs on allò que fem, diem o fins i tot pensem, ens ve retornat d'una manera o altra.

Així doncs, l'equitat és el reconeixement de la diferència i l'acceptació del lloc que cadascú ocupa en la societat i la importància de la seva aportació al conjunt. Un conjunt que és ric, precisament, perquè és variat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook