Una felicitació de Nadal va canviar-nos la vida. Un senzill Merry_Christmas, enviat el 3 de desembre de 1992 per Neil Papworth al director de Vodafone, Richard Jarvis, va transformar la forma de comunicar-nos durant prop de dues dècades. Avui, però, només un dos per cent de nosaltres utilitza els SMS (Short Message Service o Servei de Missatges Curts) per parlar amb amics, coneguts i saludats, segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). La limitació dels seus 160 caràcters, que obligava a utilitzar enginyoses i sovint incomprensibles abreviacions, i la irrupció d'aplicacions més completes varen desterrar quasi a l'oblit aquests missatges que es comptabilitzaven per trilions a començaments d'aquest segle.

A més d'aquesta hipercomunicació interpersonal, els SMS també servien per descarregar-se tons, imatges i fons per als nostres primitius telèfons mòbils, o perquè els espectadors votessin sobre qüestions ben diverses. I tot, a uns preus sovint gens generosos i que acabaven provocant més d'un conflicte familiar.

L'arribada de WhatsApp i aplicacions similars va precipitar la decadència dels SMS entre particulars. Dels més de dotze mil milions de missatges enviats a Espanya el 2007, per exemple, vuit anys més tard ens quedàrem per sota la barrera dels dos milions. Un eclipsi que va coincidir amb l'inici d'una segona oportunitat per a aquests missatgets com a mètode de verificació o de comunicació d'administracions i empreses.

De fet, en els últims dies, hem estat testimonis d'un inesperat interès pels SMS. A molts amics, coneguts i saludats, majors de seixanta anys, se'ls ha il·luminat la cara rere la mascareta en rebre l'esperada convocatòria per a vacunar-se en menys de 160 caràcters. Una sorpresa digna d'aquelles nits pendents d'Isabel Gemio i el seu Hay una carta para ti. Un necessari bri d'esperança...