Aquella màxima que la història és cíclica i que es va repetint, tot i que no sempre es compleix, sí hem d'acceptar que a vegades passa i quan té lloc en un territori relativament petit com l'Empordà és molt visible. Ho hem vist amb el rebuig que han començat a tenir la proliferació de projectes d'energies renovables a la comarca, vinculades a parcs eòlics i, fins i tot, parcs eòlics marins.

Parlo de cíclica perquè no és la primera vegada que la tenim sobre de la taula. Concretament fa més de quinze anys vàrem viure una situació similar i recordo haver-ne escrit algun article al respecte com una lluita entre David i Goliat; bé cal dir que potser ara sigui més greu -Goliat potser és més poderós- perquè la llei, en principi, empara aquests projectes tot i que els municipis afectats no acaben de veure clar ni els beneficis a rebre i sí sembla força evident el perjudici tant paisatgístic com el perill mediambiental que pot representar una implantació com la que sembla projectar-se a casa nostra.

També, i caldria tenir-ho en compte perquè econòmicament és representatiu, fer malbé el paisatge terrestre i marí en una comarca on el turisme és una peça clau, podria acabar essent un triple perjudici que posi en seriosos problemes una indústria -la turística- que no sap encara com sortirà de l'atzucac en què ha entrat a causa de la pandèmia.

L'organització d'un front contra aquests projectes, que sobre el paper serien beneficiosos pel territori, per l'economia i per la ciutadania en general, està organitzant-se a marxes forçades i municipis, entitats i diverses organitzacions han manifestat el seu desacord tant en el que es projecta, en com es projecta i avisen d'unes conseqüències molt negatives per la nostra comarca.

Conscient que ja tenim un territori prou atrotinat amb les bestieses que s'hi ha fet al llarg dels anys, penso que convé donar-li un respir a la nostra comarca; intentar «mimar-la» més i estudiar amb lupa projectes que només aixequen ombres al vent.