Intento fer un triangle i em surt coix. Els tres vèrtex volia que fossin tres propostes amb contingut, aroma i saber fer empordanès a Barcelona. D'un, fa temps que en vull parlar, perquè s'ho mereix. De l'altre n'he de parlar ara, perquè caduca. I el tercer, que sé que existeix, se'm resisteix... Som-hi! Us proposo visitar Secrets de l'Empordà i 'Fusions', una botiga i una exposició a l'Associació de Ceramistes de Catalunya.

Un cop passes la porta de Secrets de l'Empordà (Bruc, 126) hi trobes menjar, beure, lectures, allotjaments i experiències d'oci de segell empordanès. O sigui, la gent empordanesa que vivim a Barcelona tenim on anar si ens enyorem. I ara, per Setmana Santa, somriem quan passem per fleques i pastisseries que anuncien bunyols. «No, gràcies», pensem cap a dins o remuguem amb veu baixeta. A Secrets de l'Empordà venen brunyols amb «r». Ja se sap que són els bons... En Luismi, Lluís Miquel Martínez, l'emprenedor que ha muntat la paradeta, explica que el seu dia a dia es mou entre «el rústic de l'Empordà i la sofisticació de l'Eixample de Barcelona». I ben pensat, el brunyol fet a l'Empordà i venut al carrer Bruc és el mirall d'això. Pastat, llevat, manipulat amb les mans i cuit amb l'oli a la justa temperatura és la tradició rural amb una recepta que a cada casa és diferent i que acaba -gairebé sempre- amb un gust sofisticat.

I per sofisticada l'exposició que Ramon Fort, el ceramista instal·lat a Llers de fa molts anys, té aquests dies en ple Raval. En una passejada de poc més de mitja horeta podeu anar caminant de Secrets de l'Empordà a l'Associació de Ceramistes de Catalunya (Doctor Dou, 7) on fins el dia 7 d'abril hi ha 'Fusions'. En Ramon és imaginació, experimentació i té una fusta d'artista que mai s'acaba. Ara que als informatius ens mostren magnífiques imatges d'un volcà en erupció de nom impossible a Islàndia, un cop passes la porta de l'Associació de Ceramistes, t'hi trobes peces que més que ceràmica semblen de lava. Com diu ell, «peces que, en portar el material un xic més enllà del seu límit, ofereixen uns acabats i textures suggerents». Quan veig art només sé dir si m'agrada o no. I 'Fusions' no és que m'hagi agradat, és que m'ha agradat molt.

Com veieu, ben coix m'ha quedat el triangle. La tercera proposta empordanesa a Barcelona se'm resisteix. Doncs mireu, com que per anar de l'Eixample al Raval podeu baixar pel Passeig de Gràcia, feu parada al Palau Robert i a l'exposició 'Catalunya any 0. Veure el virus'. Us traslladareu a fa un any quan els carrers es van buidar i els hospitals i tanatoris es van omplir. Espectaculars imatges que mai ens hauríem imaginat retratades per Jordi Borràs, de la revista digital 'La Mira'. Ara sí: triangle perfecte per si sou a Barcelona o hi baixeu aquesta Setmana Santa.