Durant anys vaig creure que els representants públics havien de tenir una actitud exemplaritzant. Passerell de mi. Ja fa molt de temps que em va quedar clar que una vegada instal·lats, hi havia personatges que vivien la política com un exercici de hooliganisme verbal lluny d'allò que s'entén per la confrontació d'idees per al bé comú.

Un dels últims exemples d'aquesta forma d'actuar -i tinguem clar que no serà la darrera- ha estat protagonitzada pel popular Carmelo Romero al Congrés. El portaveu de Más País, Iñigo Errejón, acabava de demanar al president Pedro Sánchez que doblés el nombre de psicòlegs a la Salut pública quan des de la seva bancada, el també alcalde de Palos de la Frontera, li va etzibar: «Ves-te'n al metge». Després d'una pluja de crítiques, va disculpar-se via tuit davant del polític i les persones afectades per una malaltia mental per una «frase desafortunada». Un penediment insuficient per un reincident que va elogiar la figura de Franco el 2013 i que, en iniciar el curs, proposava crear la Senyora Covid en referència als professionals de la neteja i desinfecció dels centres d'ensenyament.

Si una cosa bona ha aconseguit involuntàriament el diputat, és ressituar la salut mental en el centre de l'actualitat. Més enllà del tràgic balanç de la pandèmia sobre la societat i l'economia, fa temps que es reclama més atenció sobre els seus efectes en la salut emocional. El psicòleg figuerenc Narcís Heras recordava, des de les pàgines de l'EMPORDÀ, que la Covid-19 estava deixant «un trauma constant» en tots nosaltres. Una situació que tindrà un llarg impacte a la nostra societat i que no resoldran les vacunes. Pensem-hi ara que s'acosta Setmana Santa, no abaixem la guàrdia i actuem responsablement per evitar dilatar més una necessària recuperació que requerirà esforços extraordinaris d'una societat amb urgències històriques.