Fa justament un any, estàvem a punt d'entrar en els dies més foscos de la pandèmia, amb el tancament total i el dur confinament domiciliari. Només gosàvem sortir al balcó per aplaudir els soferts sanitaris, ens feia angoixa, fins i tot, anar a llençar les escombraries i la ignorància feia que ens protegíssim exageradament quan havíem d'anar al supermercat a comprar el que ens dictava la por, més enllà de les necessitats reals.

I ara, sembla que el temps fugit ens menteixi per fer-nos creure que tot això va passar abans del que realment va ser, però de tot plegat fa, només, un any.

Llavors, com ara, tot just entràvem a la primavera quan l'hivern es va tornar a instal·lar a les nostres vides. Sort de la bonança que tinguérem aquells dies, del bon temps i el sol que ens va escalfar, de la llum i de les flors obertes, ni que fossin en els testos de casa. Perquè la primavera, en el seu context habitual, no la vàrem gaudir, no vàrem poder sortir a olorar la natura, ni a passejar per les platges. La majoria no vàrem veure créixer l'herba que pintava de verd els camps, ni els animalots sortint del cau.

Però ja deia el periodista i escriptor americà Hal Borland que cap hivern dura per sempre i no hi ha primavera que salti el seu torn.

Sense afirmar que hem assumit aquella «nova normalitat» tan esmentada als inicis, estem aprenent a viure la situació amb esperança i resignació a parts iguals, amb la justa protecció i amb una capacitat d'adaptació admirable. I així les coses, hem d'anar recuperant, ni que sigui de manera diferent, tot allò que, en el 2020, se'ns va privar i no només festes i celebracions, sinó també el que ens fa sentir vius. Com la primavera, quan els dies s'estiren, amb les seves alegries i les al·lèrgies, el sol i els ruixats, els amors primerencs, les maduixes i les prunes, els pèsols, les faves i els enciams.

Diu un antic proverbi que la primavera és l'època en què la natura està prenyada, quan la vida és pertot arreu.

Avui és 23 de març, el dia mundial de la meteorologia i just fa tres dies que hem canviat d'estació, estrenant una primavera diferent, única, que ens ha de tornar a fer-nos sentir lliures i a mirar amb esperança els esdeveniments futurs.

La publicitat dirà que ja és primavera, i ho serà als nostres cors.