A Figueres, malauradament, hi ha massa derrotisme davant poques propostes. És cert que no s'ha de deixar de ser realista, però aquest sentiment estès de decadència no porta enlloc. Figueres té moltes problemàtiques, complexes i transversals que requereixen pràcticament un pla de xoc, però també té fortaleses i potencialitats que de vegades passen desapercebudes, és el cas de l'Economia Social i Solidària (ESS).

Les problemàtiques hi són. Tenim una ciutat amb una taxa de pobresa molt per sobre de la mitjana de Catalunya i tenim una estructura econòmica que viu d'un comerç molt tocat i un turisme estacional, una estructura incapaç de generar llocs de treball que treguin de la pobresa la població i que eviti l'èxode de joves formats que no troben oportunitats al territori. La ciutat té també un clima de poca confiança i de poca cohesió social. La diversitat cultural no s'ha treballat prou, i mentre la societat ha tendit encara més a individualitzar-se, el teixit associatiu viu una davallada. Amb tot això, ens manquen figures de lideratge polític i comunitari que aconsegueixin aglutinar la comunitat i els recursos disponibles davant la crisi.

No obstant això, tots aquests elements poden ser abordats des de la promoció de l'Economia Social i Solidària. I què és això? L'ESS són totes aquelles pràctiques econòmiques que situen les necessitats de les persones que hi participen per sobre del lucre, funcionen de manera democràtica (sigui de manera associativa, cooperativa, col·lectiva o individual), estan compromeses amb el medi natural i social (promouen la sostenibilitat i estan arrelades al territori), i tenen voluntat de transformació social (busquen un canvi de model econòmic i social).

Per què seria bo per a Figueres i comarca? Què aportaria davant les problemàtiques que tenim? Aquesta classe de pràctiques econòmiques han viscut un creixement considerable des de la crisi del 2008 i l'Alt Empordà no n'és una excepció. Tenim un ecosistema de projectes i empreses que, a poc a poc, creix i es consolida, són pràctiques que tendeixen a donar resposta a les necessitats del territori i estan vinculades a la comunitat. En el cas de Figueres, un nombre considerable d'iniciatives d'ESS tindrien un impacte positiu en la cohesió social i farien front a la davallada associativa.

Apostar per l'ESS és també fomentar l'emprenedoria social, molts projectes empordanesos són de petit format i han sorgit des d'una actitud emprenedora. Dit d'una altra manera, és un sector que genera llocs de feina i, quan ho fa, és amb condicions millors a l'economia convencional i amb més capacitat de resistència davant les crisis. D'altra banda, l'ecosistema d'ESS no depèn del turisme i té una estructura més diversificada que el model figuerenc/empordanès; a més, aplica la cultura de la cooperació també entre les empreses del sector, cosa que condueix cap a la constitució d'un teixit empresarial més interrelacionat. Finalment, l'ESS també posa sobre la taula qüestions que no es poden ignorar: la transició energètica, la crisi del petroli o els límits de la globalització.

És cert que l'ESS no representa per si sola la solució als nostres problemes, el seu impacte en l'economia encara és menor, les noves iniciatives al territori són de petit format i caldrà veure si el seu creixement se sosté. Tanmateix, en la crisi que viu Figueres i l'Alt Empordà, s'han d'obrir tots els fronts possibles, i un d'ells és, sens dubte, la promoció d'aquestes iniciatives econòmiques. Hauríem de començar per conèixer l'ecosistema de projectes que tenim i en allò que podem fer des de les institucions per promocionar-lo i fer-lo créixer.