La vida està plena d'absències. Hi ha absències de persones, d'animals, de coses, de músiques, de llocs, de moments... Absències que queden en el record de manera clara o difusa, depenent de moltes circumstàncies.
A vegades les absències es fan presents gràcies a una retrobada, un escrit, una fotografia, una olor, una cançó, un aire càlid o fred, o qualsevol cosa que activa la memòria d'aquella absència. El diccionari defineix «absència» com el fet de no trobar-se algú o alguna cosa en el seu lloc habitual. La no existència de quelcom. La no presència d'una cosa allà on, normalment, hauria de ser. I la fa sinònim d'allunyament, que és la distància del punt d'on s'és absent. També fa referència a mancança, privació, carència, inexistència. L'origen ve del llatí, absentia, que és un nom derivat d'abesse, un verb compost de dues paraules, esse (ser, estar) amb el prefix ab (allunyament, separació).
Sense ser-ne massa conscients, convivim contínuament amb absències. De fet ens seria impossible mantenir en el mateix espai totes les amistats, tots els objectes haguts, totes les vivències viscudes, tots els viatges fets, tots els familiars... i conviure-hi sense problemes. Segurament acumular-ho tot ens provocaria una saturació d'inputs emocionals, sensorials i de convivència molt difícils de gestionar. Com em deia una persona, «la vida dona moltes voltes i a vegades no pots veure o mantenir el contacte amb tothom que voldries, però sempre ens queden els bons records».
I els records són sempre personals i intransferibles, ja que cadascú ha tingut les vivències a la seva manera i segons les seves circumstàncies. Per això les absències es viuen de manera molt personal, i també és personal la manera de fer-les presents: dibuixant, escrivint un llibre, component una música o una cançó, pujant a la muntanya, passejant vora mar, fent un viatge... o deixant-se anar en una mar de llàgrimes en un moment donat. Només sent conscient que l'univers és un tot del qual formem part i que l'energia no es destrueix, sinó que es transforma, podem creure que les absències en realitat no existeixen, sinó que són una manera diferent de viure les coses i re-conviure amb totes les persones que s'han conegut i estimat en algun moment de la vida en aquest planeta. Tenir memòria és aprendre a conviure amb les absències.
