Lluny queden els dies en què la Setmana Santa només era la més important per a la fe cristiana a casa nostra. Amb el pas dels anys, el seu sentit originari s'ha anat diluint per convertir-se -per a una majoria cada vegada més àmplia- en temps de vacances i d'activitats diverses mentre els actes litúrgics perdien assistència progressivament. Malgrat això, molts països del nostre entorn mantenen aquesta denominació quasi eufemística per aquestes jornades que, des de fa més d'un segle, països com Uruguai coneixen com la Setmana del Turisme en un clar procés de secularització.

Nom a banda, allò que ja tenim clar és que la setmana en què podrem fer vacances per una tradició d'origen cristià tampoc serà com sempre, per segon any consecutiu. Manllevant les paraules del president de la Federació d'Hostaleria de les Comarques Gironines, Antoni Encudero, publicades a l'edició anterior d'aquest setmanari: «La Setmana Santa no existeix». Passades les festes de Nadal, el sector fixava la mirada en aquests dies que encavalcaran els mesos de març i abril. Públicament, es resistien a donar per perdut aquest inici de temporada. En privat, reconeixien que aquest any queia massa aviat perquè les dades sanitàries i les decisions polítiques permetessin un escenari molt favorable. Les mesures ja conegudes i les que segurament arribaran a les setmanes vinents probablement només permetran una mica d'aire fresc al turisme domèstic. Tant de bo.

Amb tot, no deixa de sorprendre que la fe ara estigui dipositada no només en aquells orígens religiosos de la Setmana Santa, sinó també en la ciència que segueix estudiant com controlar la maleïda pandèmia. Dos mons que històricament han viscut capítols de greus enfrontaments malgrat allò que va sentenciar Albert Einstein: «La ciència sense religió està coixa, i la religió sense ciència està cega».