El que varen inventar Alessandro Volta i Thomas Edison i que va revolucionar la manera de viure, ara ho tenim tan assumit que no parem atenció a tot el que ha de succeir per poder carregar el mòbil. La majoria desconeix que no existeix un lloc on l'electricitat estigui emmagatzemada de forma permanent, les bateries actuals són un mal embolcall, difícil de reciclar. El corrent generat en cada moment s'ha de gastar immediatament, d'aquí les diferències de preu, segons els dies i els trams horaris. La demanda actual fa que calguin cada cop més fonts d'energia i més properes, per evitar les maleïdes línies d'alta tensió que la transporten.

Històricament, el carbó, de producció limitada, de difícil extracció i altament contaminant, en va ser el fabricant. Després es varen construir els pantans -de les poques coses bones de la dictadura- i amb la seva força hidràulica ha estat, durant dècades, la font més neta, però cara i limitada als cabals d'aigua. El progrés ens va dur l'energia nuclear, la més eficient i constant, però que comporta uns perills que ja han tastat Ucraïna o el Japó. La font d'energia ideal seria aquella que no s'esgotés, que no tingués gaire cost de producció, que no contaminés i que funcionés, localment, sempre. Sembla que encara no s'ha trobat la que compleixi amb tots els requisits, però certament l'eòlica i la solar són, ara com ara, les que més s'hi acosten. Darrerament, investigadors de tot el món hi aposten fermament, però es troben amb els problemes de sempre.

Primer els governants, sobretot els d'aquí, que pensen que les elèctriques perdrien ingressos i consegüentment els fallaria «l'endoll» en aquell consell d'administració que els asseguri la jubilació. Les dades diuen que hi ha països nòrdics que generen més energia solar que Espanya, amb gairebé la meitat d'hores de sol i a l'Alt Empordà, palau del vent, amb prou eines extraiem energia eòlica. La manca d'un pla directori consensuat fa que els projectes topin amb moviments contraris, com està passant ara a Roses i abans, a altres llocs. Volem potenciar la mobilitat elèctrica per netejar la contaminació, però posem en perill el medi ambient per generar corrent. Un cercle que cal obrir. S'ha de cercar l'equilibri que impedeixi el desordre natural i que faciliti -fins i tot als que hi estan en contra- que se'ls faci la llum quan premin l'interruptor. La natura ens ho posa a l'abast, però som nosaltres els que ho hem de saber gestionar, amb criteri i sense fanatismes.