Quan, ara fa un any, ens van confinar per la Covid-19, vaig llegir La Peste, d'Albert CamusLa Peste, en l'original francès. Una novel·la que ens aboca a la consciència de la pròpia vulnerabilitat i a la impotència per planificar el futur. Una lectura molt oportuna.

La pandèmia del coronavirus o Covid-19 -diu Oscar Mateos a Quaderns CJ, n. 221- ha generat un xoc social, polític i econòmic global de conseqüències encara imprevisibles. (...) Tot i la gravetat de la situació, i dels centenars de milers de morts que la crisi ha generat en tan sols uns mesos, i de l'enorme dosi d'incertesa que afegeix a un món ja hipercomplex, cal recordar que el món pre-Covid ja era un món tremendament dur i desafiant per a milions de persones, de manera quotidiana.

«No volem tornar a la normalitat perquè la normalitat és el problema», cridava una paret en una de les ciutats espanyoles. La pandèmia posa de manifest una doble dificultat que ja estàvem experimentant: la dificultat d'interpretar el present (sobretot a partir de la crisi que s'inicia el 2008) i la dificultat d'imaginar un futur esperançador. Recordo la frase de Mario Benedetti: «Quan crèiem que teníem totes les respostes, de sobte van canviar totes les preguntes».

La pandèmia està tenint un xoc enorme, a múltiples nivells, però ha deixat un important valor afegit al qual no hem de renunciar: la resiliència, «la capacitat de recuperació d'una persona (o una societat) davant una situació adversa. És tot un procés d'aprenentatge que no s'aconsegueix d'una forma instantània».

La resiliència se sustenta en uns pilars, com: la confiança, l'autoestima, la introspecció, la independència (saber posar límits entre un mateix i el medi amb problemes), la capacitat de relacionar-se, la creativitat, la iniciativa, la moralitat i el pensament crític. I potser un punt d'humor, que ens ajudi a trobar el punt intermedi entre la tragèdia i la comèdia.

La literatura sorgida enmig de la pandèmia ha coincidit a establir tres possibles escenaris per al món post-Covid-19: un és el del replegament i retrocés democràtic, que ens aboqui a una «democràcia buida»; un segon escenari és el que podríem anomenar lampedusià: «canviar-ho tot perquè res no canviï»; un escenari que plantegi una gestió del canvi climàtic i de la revolució digital, però evitant un debat veritablement transformador. Un tercer escenari seria el «postcapitalista», una economia que respecti els límits i que posi la vida i les cures al centre.

La crisi actual obre la finestra a la presa de consciència social i política per emprendre els canvis que necessitem. Canvis que depenen d'un trànsit del jo al nosaltres, en un món profundament inter-dependent i eco-dependent.

El filòsof i intel·lectual Felwine Sarr, nascut al Senegal el 1972, afirmava en una entrevista, el maig de 2020: «Soc dels que pensa que les coses han de canviar. Si continuarem com abans (el que en diem normalitat) o no, no ho sé. Però puc dir què desitjo i en quin sentit treballaré. Jo posaré la meva petita energia en els meus espais perquè el món canviï. La gent que vol que el món canviï no ha de parar-se només a voler-ho, ha de reflexionar sobre quines accions cal prendre perquè això passi. Tenim tots els elements per fer una acció, i la gran lliçó a extreure és que aquest és un gran moment per actuar perquè el món canviï».

Només com un botó de mostra vull acabar amb un missatge que aquesta setmana hem rebut a l'Associació Amb les teves mans (nascuda a Figueres, i que aquest febrer vam complir els cinc anys d'existència; acabem de penjar a YouTube i a les xarxes un vídeo que parla de les activitats que anem fent a Gàmbia); un senegalès que viu a l'Empordà (i que parla perfectament català) ens diu:

«Us felicito! Perquè hi ha molts europeus que no volen veure un negrito ni en pintura. En canvi, vosaltres sí que el voleu veure!; i no sols el voleu veure, sinó que el voleu ajudar. I no sols el voleu ajudar, sinó que ja l'esteu ajudant. L'agafeu per la mà i l'estireu a sortir cap amunt. I, això, té molt mèrit. Moltes gràcies».

Els nostres projectes a Gàmbia són d'empoderament i ecològics (energia eòlica i solar) i de reforestació en la frontera sud del Sahel.

Podeu seguir-nos a les xarxes: @amblestevesmans.