Aquest és el lema que s'ha triat aquest any per a commemorar el dia de la dona, el 8 de març. Aquest any s'ha centrat en com ha viscut la dona la pandèmia i el confinament per la Covid-19. S'ha volgut fer visible la realitat viscuda a dins les cases, tant pel que fa a la distribució de les responsabilitats, com a la distribució de les tasques domèstiques durant aquest temps. També s'ha valorat la violència dins la llar.

S'ha vist que durant aquest temps tan difícil de viure, hi ha hagut una distribució no igualitària pel que fa a les tasques, no només domèstiques, sinó també en les de tenir cura de les persones dependents i en les obligacions escolars de les filles i els fills, que ha recaigut més en les dones. Això ha provocat el seu detriment en l'accés a la feina, a la carrera professional i, per descomptat, del temps de lleure. Aquestes situacions són responsables de la disminució de la salut i del benestar femenins.

Hi ha qui tem que aquesta crisi que s'està vivint, per culpa de la Covid-19, provoqui un pas enrere en la cultura de la corresponsabilitat efectiva entre dones i homes.

La situació crítica social ha recaigut més en la dona i, com és de preveure, li ha repercutit negativament, provocant-li un impacte emocional important i afectant-li la salut mental, que s'ha manifestat en forma de sentiments de por, angoixa i estrès, un son de menor qualitat, un estat d'ànim minvat i un augment de les preocupacions.

Aquesta crisi no pot provocar un pas enrere en la consciència social sobre la igualtat dels drets humans, entre home i dona. S'ha de mantenir i garantir la igualtat en els àmbits del dret del treball, la corresponsabilitat efectiva i paritària, el dret sobre la sexualitat i reproductius, els de la igualtat en la presa de decisions, el dret a la salut i el dret de tenir una societat que estigui lliure de violència masclista.

Això implica que l'home no perdi el seu rol, ans el potenciï, ja que ha de pensar, valorar i fer el que li correspon com a pare, parella i convivent. No és només un deure masculí, sinó que és un dret.

Durant aquesta pandèmia han quedat paleses les condicions extremes viscudes dels professionals de primera línia, en els camps de l'atenció de la salut, la gent gran, l'alimentació, el de les dones en situació irregular, el dels professionals dels serveis d'atenció a la dona i el de les dones grans. Elles han patit un greu aïllament perquè no han pogut estar en contacte amb les seves famílies i les persones del seu entorn més proper. La crisi ha comportat un patiment personal i social molt important.

El contingut exposat en l'article forma part del manifest d'aquest any per commemorar el dia de la dona.

Aquest any passat l'hem viscut d'una manera molt diferent. La pandèmia i el confinament ha fet arribar a viure unes experiències terribles i doloroses, que no es poden ni repetir ni perpetuar. Ara és el moment de continuar vigilant pels drets humans i emfasitzem en els de les dones, perquè moltes d'elles han viscut el patiment en un grau molt elevat.

Ara que s'han detectat aquestes situacions i realitats, és també el moment de corregir-les per no perdre la feina feta i per aconseguir la corresponsabilitat entre dones i homes.