Els Mossos d'Esquadra varen «perdre la innocència» ara fa vint anys. Vaig escoltar aquestes paraules fa temps, a un amic format a les primeres promocions del cos policial. El 17 de març de 2001, un operatiu contra la droga es va girar sobtadament. ETA havia alertat al diari Gara de la presència d'un artefacte en un cotxe aparcat davant de l'Hotel Montecarlo de Roses. L'ex?plosió es va avançar i un maleït fragment de ferralla es va emportar la vida de Santos San?tamaría, convertint-lo en el primer mosso mort en atemptat terrorista.

Aquell dia molts integrants del cos varen prendre consciència que allò anava de veres. Enrere havien quedat els dies en què les seves funcions se centraven a protegir edificis i personalitats, i en àmbits com el joc, menors i patrimoni. Diuen els cronistes que Jordi Pujol es va convèncer de la necessitat de desenvolupar els Mossos d'Esquadra com a policia integral durant el cop d'estat del 23-F. Dos anys més tard, sortiria de l'acadèmia la primera promoció del cos. L'1 de desembre de 1994, va començar a Osona un desplegament territorial sovint ple d'a?nècdotes per a la gent del país: en una època sense GPS, era fàcil trobar efectius «perduts» a comarques. Quatre anys més tard, Figueres seria l'escenari del primer traspàs als Mossos de la vigilància del trànsit.

Avui, els Mossos segueixen perdent la seva innocència. Els ma?teixos que l'1-O varen rebre l'aplaudiment de la ciutadania i flors després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, han tornat a ser apedregats al carrer i des dels faristols dels partits polítics en els últims dies. El model de seguretat s'ha convertit en moneda de canvi per formar Govern. Si toca millorar, o redimir errades, estaria bé evitar aquesta contradictòria exposició mediàtica d'un cos que hauria d'estar sempre al servei de la ciutadania i no pendent de qui ocupi el Palau de la Generalitat.