02 de març de 2021
02.03.2021
L'Empordà
SALUT

El limfedema, el gran desconegut

"De vegades no se sap diagnosticar aquesta malaltia i durant molt temps es té la creença errònia que la persona només és obesa"

01.03.2021 | 19:12
Dra. M. Antònia Bonany Pagès, metgessa Medicina Familiar i Comunitària

El limfedema es manifesta amb una inflor en el cos. Està produït per una acumulació de líquid ric en proteïnes en zones en què, en condicions normals, no n'hi ha. El podem classificar com a primari, quan la causa és una malaltia pròpia del sistema limfàtic, i de secundari, quan apareix per un motiu extern a aquest sistema. La causa que el provoca afecta directament el sistema limfàtic i fa que aparegui. Clàssicament apareix en les extremitats. Quan es localitza en el braç, sol ser secundari a la cirurgia del càncer de mama. Quan ho fa en les extremitats inferiors, sol ser a causa d'un tractament, també d'una malaltia potencialment mortal en què, sobretot si s'ha fet cirurgia, s'han lesionat alguns dels vasos limfàtics. En el desenvolupament de la malaltia, hi té un pes important la classe de càncer i el tractament rebut. Hi ha més risc com més ganglis s'han extret i també si s'ha fet radioteràpia.

Com ja hem dit, el limfedema està format per l'acumulació de líquid ric en proteïnes. Aquesta composició el diferencia del d'altres edemes provocats per malalties d'altres òrgans i sistemes, com la insuficiència cardíaca i/o la malaltia renal. La desnutrició també en pot provocar. En aquests casos, el líquid retingut conté poques proteïnes i el diferencia.

De vegades no se sap diagnosticar aquesta malaltia i durant molt temps es té la creença errònia que la persona només és obesa, sobretot quan la inflor és generalitzada i afecta a tot el cos. Cal dir que també poden coexistir obesitat i limfedema. A mesura que el temps avança i el limfedema es fa crònic, poden aparèixer acumulacions de greix que acaben formant plecs a les cames i que són de resolució molt difícil. Poden fer molt mal i també es poden ulcerar.

El diagnòstic d'aquesta malaltia, com en moltes altres, sol ser clínic. Però també, com en moltes altres, seran de gran ajut les tècniques d'imatge, que permetran veure com funcionen els vasos limfàtics i a quin nivell estan afectats.

El diagnòstic i tractament precoç d'aquesta malaltia vol i sol aconseguir limitar la morbiditat del pacient, millorar la seva funcionalitat i la qualitat de vida. És important fer-ho a temps.

Fins no fa massa temps, les opcions terapèutiques se centraven en la teràpia descongestiva i la compressió amb peces específiques dissenyades per a millorar l'edema. Aquestes estratègies terapèutiques continuen sent útils, però els avenços tecnològics estan començant a donar la possibilitat d'aplicar tècniques de cirurgia mínimament invasiva per millorar el seu maneig, aplicant-les conjuntament, amb les anteriors.

La malaltia del sistema limfàtic és, encara ara, força desconeguda en molts sectors de la societat, cosa que fa que pugui ser complex i difícil calcular el nombre de persones afectades. Insistim en el fet que el limfedema, com la majoria de malalties, es beneficia d'un tractament precoç que implica haver-lo sabut diagnosticar aviat.

Cal dir que aquesta malaltia, com totes, s'ha de normalitzar i explicar que la persona afectada pot fer una vida normal, podent permetre's de fer coses que temps enrere eren impensables i estaven fins i tot prohibides, com ara fer exercici físic i esforços. Això sí, i com tot, fent-ho tot sempre molt ben fet.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook