Ja fa un any de l'inici de la pandèmia de la Covid-19, dotze mesos en què ha canviat la forma de viure a tot el món. Malauradament, un simple virus ens ha tornat a fer tocar de peus a terra, incidint en la nostra fragilitat com a humans. A Catalunya, més de 500.000 persones han passat la Covid, i ja hem superat els 20.000 èxitus, unes xifres que provoquen molt de dolor i respecte.
Allò que no fa tant es considerava normal, avui és impensable, qui se'n recorda dels multitudinaris concerts, de les tardes o nits de futbol al Camp Nou, de les festes locals, del Carnaval, de totes aquelles grans concentracions humanes que avui semblen llunyanes. De sortir a sopar amb els amics, de retrobar-te amb la família, de visitar sovint els avis, d'anar de viatge i gaudir de la restauració -sense por- i sense limitacions.
Les restriccions han estat moltes, amb diferents graus i en intervals diferents. Deixant de banda la lògica d'aquestes -molt discutida- les diferències entre diferents estats i comunitats, el que és innegable és el gran cansament psicològic que han comportat.
La salut mental de gran part de la població ha estat clarament afectada. Les consultes de psicologia tenen moltíssima feina, hi ha autèntics problemes amb els nostres adolescents i joves. L'altre dia un professional del sector m'explicava que no donava abast. El futur de tota una generació es veu afectada de ple i avui és molt negre. D'altra banda, els nostres avis també han vist reduït el seu gaudi, i viuen els seus darrers anys perdent un temps preciós (que no recuperaran mai). Quant a tots els que malden per intentar salvar la seva petita empresa, el seu restaurant, o comerç, també viuen en tensió permanent i el desgast psicològic va in crescendo. També tots aquells treballadors que temen per la seva feina viuen en constant neguit, i totes aquelles famílies que han caigut en la pobresa s'enfronten a situacions extremes. L'esperança de vida s'ha reduït en un any, i això no havia passat a casa nostra des de fa molts decennis.
Només un increment de la velocitat de vacunació, permetrà encarar el final del túnel, un fet que esperem que aviat es doni, i permeti encarar el futur amb un cert optimisme. Perquè ja fa massa que la nostra salut mental està sotmesa a un estrès excessiu, i això s'acaba pagant amb escreix.
La resiliència de tots està posant-se a prova, i no tinc cap dubte que la majoria ho superarem, però també que molts necessitaran ajuda psicològica i econòmica durant molt de temps.
