Rebo una convocatòria de taller en línia amb aquest títol: «Solucions basades en la naturalesa com a eina en front del canvi climàtic». I quasi al mateix temps em ve a les mans un llibre titulat: Trenes d'herba dolça, escrit per Robin Wall Kimmerer. En la presentació puc llegir: «Com a botànica, l'autora ha rebut formació per respondre preguntes sobre la natura amb les eines de la ciència. Com a membre de la nació de ciutadans potawatomi, abraça la idea que les plantes i els animals són els nostres mestres de més edat. A Trenes d'herba dolça, Kimmerer, uneix aquestes lents del coneixement per demostrar que el despertar d'una consciència ecològica més àmplia exigeix el reconeixement i la celebració de la nostra relació recíproca amb la resta del món viu».

O sigui que la situació actual ens demostra que ens hem apartat de la natura, que ens hem oblidat d'observar el món que ens envolta, que ens hem cregut superiors respecte a la saviesa natural de plantes i animals. I així ens ha anat i ens està anant. Serà interessant llegir com la senyora Kimmerer enllaça els dos coneixements sense menysprear-ne cap, com ciència i natura es donen la mà per explicar-nos com hem de viure... I sembla mentida, tants d'anys que l'ésser humà es belluga per aquest planeta i -pensant que ha superat ves a saber què- es llença a una cursa sense sentit on sembla que l'únic que interessa són els beneficis econòmics a costa del que sigui... i tots sabem que amb diners es poden comprar moltes coses, però no precisament les més interessants. Per exemple, no es pot comprar la felicitat i tampoc l'amor... i en trobaríem moltes altres.

Una de les coses que diu l'autora és: «Perquè només quan podem sentir les llengües d'altres éssers som capaços de comprendre la generositat de la Terra, i aprendre a donar els nostres regals a canvi». I potser aquest és un dels problemes de la societat d'avui. No podem pensar que quan acabi la pandèmia (si acaba algun dia, doncs ja anuncien la quarta onada) tornarem a fer el de sempre, perquè no serà possible. I no ho serà per moltes i variades coses que no correspon a aquesta columna d'analitzar.

Però si som capaços de veure'n la part positiva i posar el nostre gra de sorra al canvi necessari, representarà un avanç inevitable.