Ni la dictadura franquista va ser capaç d’aturar el Carnaval de Roses i, tot i haver estat en petit comitè, tampoc ho ha fet la pandèmia. En una situació normal, si és que encara es pot parlar de normalitat, per aquestes dates s’hauria celebrat la festa gran per antonomàsia. Però malauradament ens hem hagut de conformar amb un tímid i simbòlic intent. Qui s’ha passejat pel poble aquests dies, haurà intuït pels balcons engalanats, les ganes desbocades que tenen els rosincs i rosinques d’omplir els carrers d’alegria i color. De fet, són moltes les persones que s’han organitzat per compartir la setmana de Carnaval posant música a tot drap que s’escoltava des de les finestres i sortint a fer un toc, en el marc dels estrictes horaris que permeten les noves restriccions, amb disfresses reciclades i amb mascaretes adaptades per a l’ocasió, és clar.

És el retrat de la Roses resistent que combat amb resignació i nostàlgia la Covid-19. Els últims mesos hem vist com moltes entitats del poble, i fins i tot persones a títol individual, han promogut interessants iniciatives. Exemples esperançadors, com el del Club d’Atletisme de Roses, que va readaptar la seva cursa solidària substituint les grans aglomeracions per curses individuals, els grups de joves que han liderat recollides de residus de forma espontània a les xarxes socials, les voluntàries que cada setmana col·laboren repartint aliments a qui més ho necessita al Centre de Distribució o ajudant a Creu Roja o Càritas, l’equip de la biblioteca de Roses que amb una gran sensibilitat acompanyen molts nens i nenes que busquen refugi en la lectura, les xarxes veïnals que es preocupen de les persones més grans... i sense oblidar tampoc tots els comerciants, pescadors, restauradors i treballadors que a primera línia segueixen als supermercats, als serveis de neteja o als hospitals.

Tot i les difícils circumstàncies, d’aquí a uns anys, quan tot això passi, recordarem com tot un poble va mobilitzar-se en silenci i discreció, per mantenir vives les tradicions i les seves arrels intentant no deixar ningú enrere.

Visca el Carnaval de Roses, per cert!