Poques vegades 102 vots han donat per a tanta literatura mediàtica. Des que es van conèixer els resultats del 14-F i Vilamalla es va convertir en trending topic, no hi ha hagut dia en què algú no m'hagi preguntat com pot ser que el partit de Santiago Abascal hagi estat el més votat en un tranquil poble de l'Alt Empordà, feu de l'independentisme. Un fet que l'ha elevat a categoria de rara avis al costat dels tarragonins de la Pobla de Mafumet, on també ha guanyat Vox. Però compte perquè la ultradreta ha aconseguit 217.371 vots a tot Catalunya i en altres municipis empordanesos ha superat el 10% de les simpaties electorals.

Una de les reflexions més plausibles ha estat la pronunciada per l'alcalde de Vilamalla, Carlos Álvarez (JxCat): els partits espanyolistes sempre han aconseguit bons resultats al municipi i, en aquesta ocasió, aquest electorat ha anat «més enllà». Tota una lliçó de lucidesa resumida amb una frase del toystorià Buzz Lightyear.

És cert que el resultat ha emprenyat una part del veïnat, votant d'altres opcions o d'aquella meitat del cens que es va quedar a casa. Més que la dada final, hi ha malestar per la imatge que s'ha projectat d'una vila més coneguda, fins ara, pels seus polígons que donen feina a prop de 5.000 persones. Gairebé cinc vegades més que habitants té. Un poble que, Idescat en mà, no és políticament hiperventilat: en les darreres convocatòries electorals, la seva participació s'ha ajustat a la mitjana catalana. Socialment, la seva renda és similar a la de la comarcal. I tampoc destaca per la seva taxa d'atur ni per l'origen dels seus veïns...

En definitiva, tanco l'anàlisi i subscric l'opinió d'uns dels periodistes empordanesos més lúcids, el portbouenc Ramon Iglesias: «L'Alt Empordà, on Vox ha guanyat a Vilamalla, té 68 municipis. 1 VOX / 5 PSC / 12 ERC / 50 JxCAT. Ens encanta l'anècdota. A mi el primer».