Viure millor

Del 2017 fins ara, què en sabem? Gairebé res. Ha sigut la pandèmia la que ens està obligant a reformular els nostres hàbits i a acceptar condicionants horaris. Serà el moment d'aprofitar-ho i fer, com es diu, una organització horària més saludable? Del Pla Viure millor en trec els tres objectius principals: primer, viure amb uns models de gestió del temps més eficients que augmentin el rendiment acadèmic i la competitivitat de les nostres empreses millorant-ne la productivitat. Segon, viure amb uns horaris més racionals i flexibles que facilitin la conciliació de la vida personal, laboral, formativa, associativa i familiar, i fer-la corresponsable entre dones i homes. I tercer, viure d'acord amb uns hàbits saludables que millorin el benestar i la qualitat de vida.

Evidentment, d'aquests tres punts en surten una rècula de propostes que abasten tots els àmbits de la nostra vida. A mi -digueu-me vella o gallina, tant li fa- sempre, sempre, m'ha agradat més el matí que la nit. Veure com clareja, com el sol va il·luminant l'entorn i com els animalons i les plantes desperten, amb dona energia per afrontar el dia.

També m'agrada veure com el sol es pon i com tots els colors es van tornant grisos fins que l'enllumenat artificial els torna a la vida amb més o menys intensitat. Però llavors, excepte alguna excepcional ocasió que convida a mirar el cel estrellat, la son em pot i el llit em crida. Però observo el meu entorn social i em sembla -dic sembla- que tothom tira cap a la nit, com si viure la nit tingués més atractiu, fos més interessant i procurés més emocions. I potser és cert, fins a cert punt. En general, els éssers vius tenen un rellotge biològic que reclama el descans durant les hores de foscor mentre que reserva l'activitat a les hores de llum. Respectar aquest rellotge biològic ens proporciona més salut? Segurament. Hauríem d'apostar doncs per a una reforma horària.