El 18 de novembre passat, tots els regidors compartíem l'alegria de retrobar-nos a la Casa de la Vila, cara a cara tot i les mascaretes i les pantalles, després d'exactament vuit mesos. L'alegria va durar poc, perquè des de mitjan gener, amb l'agreujament de la pandèmia, hem tornat a celebrar comissions informatives i plens telemàticament.

En el ple de desembre, encara presencial, des de Junts per Figueres vam parlar de l'espai que acull les sessions de la Corporació i que era utilitzat per a diversos actes oficials. Vàrem quedar força sorpresos pels canvis radicals que ha patit aquest espai, que tenia alguns elements nobles però que, com a mínim, mantenia un to institucional. Malgrat que la frase que vaig dir no va agradar al govern, considerem que ha perdut la seva imatge de dignitat institucional. I aquesta opinió es va anar estenent a Figueres, a mesura que es veien fotografies de com s'havia transformat l'espai.

No neguem pas la necessitat que al saló de sessions li calien canvis, que s'havia de fer una posada al dia, que hi havia elements arcaics. Sabem que anteriors consistoris s'havien plantejat reformar-lo. Ara bé, trobem molt i molt desangelat, el resultat. És la nostra opinió, però hi ha gent que pensa igual.

En aquell saló de sessions he vist des del president Josep Tarradellas, poc temps després del seu retorn de l'exili, fins a ciutadans il·lustres com Maria Àngels Anglada, Josep Pla, Montserrat Vayreda, Pere Portabella, Ernest Lluch, etc. Era un espai per celebrar actes institucionals. Antiquat, segur, però almenys mínimament digne. Per resposta, em van dir que allà també s'hi havien fet actes amb la mà alçada quan es cantava l'himne de la Falange i que a les làmpades encara s'hi havia trobat un gravat de l'àliga de l'escut franquista. Doncs, molt bé, tot això justifica pel govern quadripartit desfer-lo de cap i de nou i convertir-lo en una mena d'aula d'exàmens (la impressió que té molta gent), tot aprofitant els mesos que va quedar inutilitzat per la pandèmia? Pensem, des de JxF, que es podria haver parlat del projecte (ja no dic consensuat, perquè aquest verb no el conjuguen gaire), entenem que modificar un saló de sessions no és canviar la moqueta o el sofà d'un despatx.

Vàrem demanar el cost de l'obra perquè hem vist, a la premsa, quantitats diferents. Ens van assegurar que era de 30.000 euros. Val a dir que ja ens havien explicat que una part de l'execució l'havia fet la brigada municipal, però tot i això també representa un cost o bé deixar de fer altres obres públiques. També vam demanar si hi havia previst complementar la decoració. I no parlem de costos, perquè el patrimoni històric de l'Ajuntament creiem que disposa d'elements suficients per enriquir la sala. Se'ns va dir que estaven mirant de decorar-lo amb quadres del fons del Museu de l'Empordà. Com hem dit altres vegades, en temes de ciutat amb molt de gust estaríem disposats a donar idees, però bé, ni cas.

A vegades penso que si el saló de sessions s'ha convertit en una aula d'exàmens, veurem qui traurà més bona nota quan acabi el mandat.