Ho hem dit i escrit altres vegades, amb convenciment: la nàutica ha estat un factor determinant per a l'evolució de l'economia empordanesa des dels anys seixanta, quan va començar el boom turístic. Els ports esportius, tal com els coneixem ara, des de Portbou fins a Sant Feliu de Guíxols (permeteu-me ser empordanès de veritat, sense particions innecessàries), van venir després. La marina residencial d'Empuriabrava, tal com va ser concebuda a la seva època, la podríem considerar pionera com a infraestructura nàutica turística de grans dimensions.

Reculant en el temps, trobem nombrosos antecedents d'un turisme autòcton d'estiuejants amb possibilitats econòmiques que van fer, de la Mar d'Amunt i alguns indrets de la badia de Roses, el seu espai natural de lleure estival. De fet, el turisme de qualitat, expressió amb la qual ens referim als visitants i persones de segona residència amb un compte corrent generós, ha estat la base del creixement de la Costa Brava nord com a destinació de referència en molts aspectes. Empuriabrava va aportar la singularitat de poder gaudir del clima, el paisatge i la navegació des de casa estant, a peu de canal.

No ens enganyem, tots sabem què va ser Empuriabrava i com la van pervertir, urbanísticament, amb la construcció de gratacels, però la seva configuració com a marina residencial va ser un motor econòmic de desenvolupament turístic des de la seva construcció. I el projecte, malgrat que va fer malbé una zona humida rellevant, va aportar solucions que no eren habituals en ple inici de l'especulació urbanística: grans avingudes de dos i tres carrils, rotondes per regular el trànsit, places d'aparcament i una primera línia de mar neta. Avui, fer una nova Empuriabrava seria impossible, però ja que la tenim procurem aprofitar-la.

A conseqüència de tot plegat, amb el pas del temps, Empuriabrava ha ajudat a consolidar tres realitats específiques que, massa sovint, passen desapercebudes. La primera és el seu paper de centre de serveis nàutics de primer nivell, amb la presència d'empreses i llocs de treball de valor afegit. La segona és la seva capacitat de participar amb estands propis en un saló internacional de prestigi com és el de Barcelona i, la tercera, la capacitat d'organitzar una Fira del Vaixell d'Ocasió que és el referent del sector des de fa anys, encara que la pandèmia hagi impedit la seva celebració.

Els cicles formatius vinculats a aquest sector van tardar a arribar, però hi són. Massa sovint, en aquesta nostra comarca, hem somiat en setmanes blanques per a les noves generacions d'empordanesos, deixant de banda setmanes blaves que ens haurien fet més profit.