Escric aquestes línies un cop coneguts els resultats electorals de les votacions d'aquest #14F amb el 99% escrutat, el PSC i ERC obtenen 33 escons, Junts 32, Vox 11, Cup 9, ECP 8, Cs 6 i el PP 3. Així doncs els resultats denoten pràcticament un triple empat entre tres grups polítics: PSC, ERC i Junts, el que demostra la importància d'aquests tres partits com a troncals en les predileccions dels catalans. Una altra anàlisi ens porta a destacar el bloc de partits partidaris d'un estat propi; ERC, Junts i Cup amb un resultat de 74 escons i, d'altra banda, el grup de partits unionistes: PSC, PP, Cs i Vox, amb un resultat de 53 escons. I entre aquests dos grans blocs els Comuns amb un resultat de 8 escons.
Si tenim en compte el document signat pel primer bloc amb un compromís de no pactar amb el PSC, potser algun dels signants haurà de seguir una de les dites més conegudes de Winston Churchill: «Sovint m'he hagut de menjar les meves paraules i he descobert que eren una dieta equilibrada» i, d'altra banda, el mateix Salvador Illa també s'ho podria aplicar.
Evidentment, totes les anàlisis fan pensar en dos governs possibles, tots amb un denominador comú; ERC. Serà aquest partit el que haurà de decidir si compleix les seves promeses i no pacta amb el PSC, configurant així una reedició del govern que teníem fins ara amb certament alguns canvis importants, o, d'altra banda, configura un nou tripartit d'esquerres, per la qual cosa és imprescindible pactar amb el PSC.
Molt més difícil seria la configuració d'un altre tipus d'acord que configurés un altre govern diferent, a qualsevol dels dos blocs anteriors. Per tant -si no succeeix res estrany- el cap de llista d'ERC, Pere Aragonès, serà el proper President de la Generalitat de Catalunya. Una cosa està clara, ha arribat l'hora de fer política, en majúscules, de pactar i configurar un govern efectiu, i tot això en l'interval més petit de temps possible.
Catalunya necessita un govern ben preparat i que es posi a treballar des del primer moment per entomar els reptes gegantins als quals haurà de fer front sense perdre ni un minut.
I en clau figuerenca, Junts ha estat la formació més votada a la nostra ciutat, i ERC la segona, el que hauria de fer reflexionar sobre el pacte de govern antinatural existent a l'Ajuntament de Figueres
Tornant al meu admirat Winston Churchill, jo comparteixo plenament la seva famosa afirmació: «Soc optimista. No sembla molt útil ser una altra cosa».
