La paraula amortització és un terme econòmic referit «al procés de distribució en el temps d'un valor durador». Però durador no vol dir indefinit, i la paraula economia es pot aplicar a un concepte comptable dinerari, o a altres conceptes més intangibles i vitals.

Últimament, amb el tema de l'autoconsum energètic, la gent acostuma a preguntar en quant de temps pot amortitzar unes plaques fotovoltaiques a la teulada de casa, i es fan números i càlculs per veure si val la pena fer la inversió o seguir pagant la factura al proveïdor de torn. Però aquesta és una pregunta que hauríem de descartar. O preguntem en quant de temps amortitzarem els diners gastats en un viatge de plaer? En unes vacances? En alguna altra situació que ens proporciona alegria, relax, salut o qualsevol altra cosa però que de cap de les maneres té un retorn crematístic?

I davant de la imminència d'un cataclisme climàtic... val la pena preguntar-nos quina amortització haurem d'invertir en unes plaques solars? Si amortitzar equival a extingir gradualment un deute, crec que en tenim un i de gros amb la Terra que hem de començar a retornar. Una part es pot fer reduint la despesa elèctrica i autoproduir-la per al consum propi. L'altra és canviar el sistema economicofinancer al qual estem instal·lats. La pandèmia ens està dient a crits que hem d'actuar diferent. I no ho fem.

Una de les coses que hem de revisar és l'educació que hem rebut en aquesta societat dita civilitzada, que nega l'evidència de la mort i la fa indesitjable, ajornable fins a límits impossibles, i una cosa dolenta, quan la mort és l'única cosa segura que tenim els éssers vius des del dia que naixem, doncs un dia -i no sabem quin- l'energia que dona vida a la carcassa que tan idolatrem, la deixarà, perquè ja no li serveix, i tornarà a l'univers d'on va venir. Ens preguntem si amortitzem prou el cos que ens serveix de vehicle per aquest món? No, no acostumem a fer-ho. Vivim com si no haguéssim de morir mai... fins que la mort ens toca de la vora i ens desperta del somni absurd de la immortalitat terrenal.

Tampoc creiem que el canvi climàtic sigui una amenaça... o potser només és un intent de la Terra de recuperar una estabilitat que ens hem carregat amb el nostre sistema de vida?