09 de febrer de 2021
09.02.2021
L'Empordà
TRAMUNTANADES

Com s'amortitza?

"Si amortitzar equival a extingir gradualment un deute, crec que en tenim un i de gros amb la Terra que hem de començar a retornar"

08.02.2021 | 18:28
Maria Crehuet, escriptora

La paraula amortització és un terme econòmic referit «al procés de distribució en el temps d'un valor durador». Però durador no vol dir indefinit, i la paraula economia es pot aplicar a un concepte comptable dinerari, o a altres conceptes més intangibles i vitals.

Últimament, amb el tema de l'autoconsum energètic, la gent acostuma a preguntar en quant de temps pot amortitzar unes plaques fotovoltaiques a la teulada de casa, i es fan números i càlculs per veure si val la pena fer la inversió o seguir pagant la factura al proveïdor de torn. Però aquesta és una pregunta que hauríem de descartar. O preguntem en quant de temps amortitzarem els diners gastats en un viatge de plaer? En unes vacances? En alguna altra situació que ens proporciona alegria, relax, salut o qualsevol altra cosa però que de cap de les maneres té un retorn crematístic?

I davant de la imminència d'un cataclisme climàtic... val la pena preguntar-nos quina amortització haurem d'invertir en unes plaques solars? Si amortitzar equival a extingir gradualment un deute, crec que en tenim un i de gros amb la Terra que hem de començar a retornar. Una part es pot fer reduint la despesa elèctrica i autoproduir-la per al consum propi. L'altra és canviar el sistema economicofinancer al qual estem instal·lats. La pandèmia ens està dient a crits que hem d'actuar diferent. I no ho fem.

Una de les coses que hem de revisar és l'educació que hem rebut en aquesta societat dita civilitzada, que nega l'evidència de la mort i la fa indesitjable, ajornable fins a límits impossibles, i una cosa dolenta, quan la mort és l'única cosa segura que tenim els éssers vius des del dia que naixem, doncs un dia –i no sabem quin– l'energia que dona vida a la carcassa que tan idolatrem, la deixarà, perquè ja no li serveix, i tornarà a l'univers d'on va venir. Ens preguntem si amortitzem prou el cos que ens serveix de vehicle per aquest món? No, no acostumem a fer-ho. Vivim com si no haguéssim de morir mai... fins que la mort ens toca de la vora i ens desperta del somni absurd de la immortalitat terrenal.

Tampoc creiem que el canvi climàtic sigui una amenaça... o potser només és un intent de la Terra de recuperar una estabilitat que ens hem carregat amb el nostre sistema de vida?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook