09 de febrer de 2021
09.02.2021
L'EmpordÓ
FortiÓ

FortiÓ, un poble en una situaciˇ lÝmit

La qualitat de vida d'un gran nombre de ve´ns ha disminu´t a causa del problema de trÓnsit

08.02.2021 | 18:27
Pol Meseguer, historiador i regidor de FortiÓ.

Fortià es troba enmig d'una cruïlla de camins i, des de l'any 2005, en una cruïlla de problemes de mobilitat que s'han enquistat i cada cop són més problemàtics. L'asfaltatge del camí de terra de Fortià a Vilamalla, inaugurat el gener de 2005 amb la presència del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el president de la Diputació de Girona, Carles Pàramo, va suposar obrir la capsa de pandora del trànsit a la nostra població.

Si aleshores el trànsit rodat als principals carrers de la població era testimonial, a partir d'aleshores aquest ha crescut exponencialment fins a arribar a una mitjana de 3.500 vehicles diaris als carrers que conformen la travessa urbana, amb puntes que la superen amb escreix. Les administracions supramunicipals que van impulsar aquesta obra la van fer pensant en un segon cinturó de la ciutat de Figueres i sabent les conseqüències nefastes que tindria per a un petit nucli com el de Fortià. Un cinturó que solucioni de veritat els problemes d'accés a Figueres ha de comprometre la realitat d'altres municipis?

La qualitat de vida d'un gran nombre de veïns ha disminuït per diversos motius derivats del trànsit: perillositat per la velocitat dels vehicles de pas (a casa seva fan el mateix?), la contaminació ambiental (també l'acústica), la brutícia i les males maneres de molts dels conductors que travessen.

Les millores aquests darrers anys han estat substancials de la mà dels veïns i el consistori. El front comú ha permès impossibilitar el pas de camions de més de tres tones, que suposaven un volum de trànsit, seguretat i molèsties molt notable. Ara bé, el trànsit rodat de vehicles que passa per Fortià en uns carrers (no pas carreteres) amb unes dimensions molt petites en diversos dels seus trams ha augmentat, encara que el temps de pas sigui superior a les alternatives comarcals per anar a Figueres, l'Escala, Girona, Olot, als polígons de Vilamalla i el Far o Castelló i Roses.

I no només suposa un problema per a la qualitat de vida directa, sinó també indirecta. Els recursos municipals invertits per trobar solucions i arreglar el problema i el desgast que suposa el trànsit a les vies municipals són diners que haurien estat invertits en el benestar de la població i no en fer pedaços que haurien de ser obligació de les administracions supramunicipals responsables del problema. I la solució no ha de ser pas una variant.

Cal destrossar encara més el territori fent variants en poblacions que no les necessitaven?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook